A 1.700 euros de la revolució social

Únicament quan la policia s'uneixi al clam popular per protestar contra una situació que afecta transversalment a tota la societat, els polítics començaran a prendre seriosament les demandes socials i la necessitat imperiosa de reformar una democràcia ja obsoleta. En cas contrari, qualsevol protesta ciutadana correrà la mateixa sort que les esdevingudes en els últims mesos.

 

Al triomf de revoltes àrabs com la tunisiana va contribuir de forma decisiva la postura no intervencionista de l'Exèrcit –principalment– i de la Policia. Arribat el moment de decidir entre la certesa d'uns règims autocràtics que els garantien un sou a final de mes i un poble que demanava a crits un canvi, les forces i cossos de seguretat d'aquests estats àrabs van escollir el POBLE. Una decisió difícil i plena d'incertesa en el seu moment però encertada al situar-se del costat del clam popular.

 

A l'Estat espanyol milers de treballadors, entre ells molts empleats públics de la Sanitat, l'Educació, els Bombers ... etc, han pres els carrers en multitud d'ocasions per protestar contra les retallades i el desmantellament de l'estat del benestar. Unes protestes en què la policia ha estat present no per defensar les seves condicions laborals com a col · lectiu del funcionariat sinó per vetllar per l'ordre públic, actuant en moltes ocasions amb desmesura i mostrant actituds repressives pròpies de temps pretèrits tenyits de gris.

 

En el punt de mira de les seves porres i pilotes de goma han estat des de manifestants del 15M fins companys com els bombers de la Generalitat de Catalunya durant la Vaga General del 29 de març, per posar alguns exemples. L'últim cas on es van produir escenes similars va ser aproximadament fa un mes a Madrid amb la iniciàtica “Rodea el Congreso”.

 

Tenint en compte la Constitució de 1978, a la Policia Nacional se li encomanen dues missions bàsiques: "protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana». Drets que actualment estan seriosament menyscabats per la violència estructural que exerceix l'Estat sobre gran part de la societat amb les seves polítiques.

 

El policia no viu aliè al sopar mileurista del president Rajoy camí de l'Eurocopa de Polònia. L'educació de la filla del policia també es veu damnificada per l'amuntegament estudiantil a les aules i la falta de mestres. La seva retallada salarial i pèrdua de poder adquisitiu és igual a la de milers de treballadors que observen atònits com es rescata Bankia amb diners públics.

 

Llavors, si la seva indignació és comú a la gran massa social, per què no unir-se a ella?

L'anonimat que a un policia li proporciona l'equip antiavalots i l'empar que li ofereix la llei per actuar amb una alta quota d'impunitat, són elements massa llaminers per prescindir-ne. Però sobretot, tal com passa amb qualsevol treballador, existeix la por legítima i comprensible a perdre el lloc de treball. Amb la que està caient, qui està disposat a arriscar el seu lloc de funcionari amb un sou de 1.700 euros al mes per a tota la vida laboral? Qui està disposat a fer un pas endavant i assumir la incertesa que comporta aquest gest?

 

Només un canvi de mentalitat i un gest de valentia en els cossos i forces de seguretat de l'Estat possibilitarà el canvi social que gran part del poble demanda. Estem a només 1.700 euros de la revolució social.