Parlaré de violència del gènere... perquè no vull contribuir a enriquir el perillós discurs de "l'ai pobretes" perquè crec que hauríem de superar el discurs castrador del mascle agressor i/o la femella víctima.
Estic habituat a fer un comentari malintencionat i carregat d'estereotips, que per cert m'acostuma a portar-me més d'alguna mal mirada: "Si el model de mascle que busques és el típic paio dominant, fanàtic de les samarretes imperi i de la demostració permanent de músculs... o sento molt, però, si volies ser allò d'una perfecte 'mujer jarrón'... no et queixis si llavors et pega..."
Parlaré de violència del gènere perquè, per damunt de tot, vull creure i vull pensar que en la mesura del possible, tots i totes som –o hauríem de ser– capaços d'escollir, en llibertat, com i de quina manera volem viure la nostra individualitat sexuada...
No negaré la històrica, cruel, explícita –o no tant– i permanent estructura patriarcal del nostre sistema de relació i convivència... Tampoc espero que hi hagi algú que es cregui capaç de fer-ho. Tanmateix, insisteixo en pensar que totes i tots som responsables del què fem... –i sobretot del que deixem de fer– per més que sigui en nom d'home, per més que sigui en nom de dona.
No negaré les estructures de control, de poder, de desigualtat i "esclavatge"... tant sols, i espero que ningú em mal interpreti, considero que si bé és difícil assumir el paper de la vassall, també pot ser difícil el paper de l'amo.
Per més que potser em caldrien unes quantes pàgines més per explicar-me, sempre he volgut entendre el patriarcat com una estructura (auto)imposada per controlar el mitjans naturals de la reproducció humana... No ho deixo d'entendre com una estructura de control econòmic domèstic del que tots i totes en som víctimes.
No legitimo cap estructura de relació específica, doncs si en la convivència de sexes existeixen unes obligacions, responsabilitats, tasques... –entenc que això és inqüestionable– personalment procuro que no hi tingui massa preponderància el fet de qui porti –o no– "la tranca".
Per acabar, doncs, m'atreviria a dir que, mentre unes els queda rebentar les limitacions del ser "esclava" –que veient el panorama a vegades també dubto de la direcció que pren la història– els altres també ens queda rebentar les limitacions del ser "l'amo".
¿O és que algú es pensa que "no té feina pendent per fer" aquell que, havent ocupat sempre el lloc de poder, ara ha de fer lloc a la poltrona?
Tinc clar que sóc mascle... o això és el que em reconec i se'm reconeix "a partir del meu entrecuix", però home...? Què vol dir això de ser home?! Què vol dir això de ser dona?!
Comparteixo que tots i totes som responsables de les actituds i accions que fem a la vida, però crec que el patriarcat cala tan tan tan fons, des del minut en què naixem, que moltes vegades la llibertat de decisió no és tan evident. No se fins a quin punt una dona que escull un mascle com el que descrius, ha tingut oportunitat d'imaginar-se un altre tipus d'home al seu costat (no se si m'explico). I si a això, li sumem l'amor romàntic i les seves trampes, ja tenim la història feta.
D'altra banda, és més dificil que els homes - en general- vulguin fer un canvi de situació (o vulguin fer aquesta feina pendent de la que parles), doncs perdre privilegis sempre costa (se que també hi ha moltes repressions associades al fet de ser home o coses mal vistes, però en general, el poder social i les coses ben vistes son les associades al gènere masculí)
Ja saps, és un tema que em toca i no podia no dir-te la meva :P
Comparteixo que tots i totes som responsables de les actituds i accions que fem a la vida, però crec que el patriarcat cala tan tan tan fons, des del minut en què naixem, que moltes vegades la llibertat de decisió no és tan evident.
No se fins a quin punt una dona que escull un mascle com el que descrius, ha tingut oportunitat d'imaginar-se un altre tipus d'home al seu costat (no se si m'explico). I si a això, li sumem l'amor romàntic i les seves trampes, ja tenim la història feta.
D'altra banda, és més dificil que els homes - en general- vulguin fer un canvi de situació (o vulguin fer aquesta feina pendent de la que parles), doncs perdre privilegis sempre costa (se que també hi ha moltes repressions associades al fet de ser home o coses mal vistes, però en general, el poder social i les coses ben vistes son les associades al gènere masculí)
Ja saps, és un tema que em toca i no podia no dir-te la meva :P
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari