I si parlem d'autogestió?

Reflexionant sobre el panorama actual i aturant-nos en les diferents qüestions relacionades amb la crisi, tant econòmica, com política i social i en aquells aspectes relacionats amb la participació activa de tots els subjectes se'ns presenten diferents alternatives que sorgeixen de la relació comunitària i l'horitzontalitat en la gestió dels recursos. Ens proposem difuminar doncs el concepte i la figura de l'autoritat donant pas a altres maneres de participació del jo.
 

Intentant un cop més reorganitzar i transgredir el panorama actual, i a través d'alguns punts de ruptura o desviació de la norma, ens plantegem en aquestes línies el esdevenir o ressorgir d'aquells individus que han quedat al marge, a través de l'autogestió i construcció dels propis espais de vinculació i participació comunitària. Entent doncs l'autogestió com la reapropiació de la pròpia veu, proposem un gir en la relació educativa i terapèutica així com en la gestió i creació de recursos i serveis socials i comunitaris.
 

El participar, el ser i esdevenir polític. La relació i l'entramat que s'ocupa del fer sentir la veu, les necessitats, reclamacions i reivindicacions en concordança amb totes aquelles qüestions d'ordre social i de creació d'espais, recursos i serveis públics. Poder pensar doncs en l'autogestió de les xarxes socials, on aquestes ja no s'entenen des de la perspectiva assistencial com quelcom que s'ofereix a aquells col·lectius que queden sempre als marges, sinó com un esdevenir i participar en allò comunitari. El sortir i fer carrer, la posada en escena i visibilització de totes aquelles qüestions que durant anys s'han invisibilitzat. El poder dir i manifestar com em vull relacionar amb allò polític i comunitari. Trencar doncs amb la jerarquització dels serveis per parlar d'un suport comunitari i recíproc entre la ciutat i els seus individus.
 

Es tracta de trencar amb aquelles sinèrgies que encadenen de forma permanent als diferents col·lectius en les relacions de poder per pensar en espais horitzontals i de suport mutu. Deixar de banda doncs els jocs i entramats jeràrquics que ordenen i construeixen com ha de ser l'altre perquè sigui aquest altre el que ordeni i construeixi els seus espais socials i de suport comunitari.
 

Així doncs apostem per la pròpia gestió, aquella autogestió que s'allunya de la individualitat i de la problematització dels subjectes i de les seves característiques, aquella gestió del propi jo en relació amb la comunitat i tot allò que ens envolta. Deixem de banda doncs les competències individualistes per intentar construir un engranatge social i comunitari a través de la posada en escena, i en primera persona de les xarxes de suport. Reapropiem-nos de l'espai públic i construïm doncs solucions compartides als problemes compartits, reorganitzem les regles del joc per crear un projecte comunitari on aquell altre sigui ara el nostre company en la recerca de respostes comunes.