El repte de l'educació inclusiva


Convé que ens preguntem el tipus d'educació que volem per als nostres infants. Potser no volem tenir una educació inclusiva, sinó mantenir l'actual sistema en què cadascú resta separat i dins de la seva pròpia bombolla, aliè al que passa fora. I depenent del sistema educatiu que volem es deriva el tipus de societat que projectem, tenim en ment, a la qual aspirem.
 
La veritat és que tota mesura en el camp de l'ensenyament es reflecteix en el terreny polític, i no és de rebut, de cap manera, que els últims anys (des de la transició) hagin estat testimonis de nombrosos canvis suposadament tots a pitjor. En realitat les transformacions educatives s'han de plantejar per a un període mitjà o un termini llarg, tan il·lògic és mantenir el mateix sistema al llarg de 160 anys com establir un de nou cada 5. Malauradament, veiem que els temps es redueixen i la miopia creix. D'aquesta manera, es desorienten professors, pares i alumnes amb i sense diversitat funcional. Campa el desconcert i així ens va.
 
En aquests temps en què es parla tant de lladregots, cal recordar que els nens de vegades escolten els adults, amb menys freqüència fan el que diuen els adults, però gairebé sempre fan el que fan els adults. En aquest sentit, esdevé més important el paper exemplar que tenim els adults. No és qüestió de acarnissar-se amb els supòsits mals que produeix la casta política, només cal fixar-se en una mare que creua el carrer a 15 metres de distància del semàfor més proper, la seva filla li crida l'atenció sobre aquest fet, però la mare pràcticament la arrossega a creuar la calçada. També caldria comptabilitzar el nombre de conductors que circulen amb el cinturó de seguretat posat. I qui no ha vist un home llançar un paquet de tabac a terra tenint la paperera al seu costat?
 
Ja en la dècada dels 50, als Estats Units, la decisió de la cort suprema sobre el judici Brown contra el consell d'educació de Topeka, Arkansas obligava les escoles a admetre a les seves aules  alumnes de raça negra enderrocant així una absurda tradició segons la qual els estudiants de diferent color havien d'anar a escoles segregades. Aquest veredicte llançava per terra un corpus legislatiu que propiciava la separació.
 
Òbviament el projecte de societat que afavoria aquest sistema segregador no era el més adequat. En canvi, durant anys els alumnes havien vist i patit l'actuació dels adults sobre això. Aquesta ha estat l'herència que han rebut i està clar que tant víctimes com botxins han sortit perdent.
 
En alguna ocasió he comentat que, quan ens referim a la tribu, s'hi inclou el professorat, pares, alumnes, autoritats administratives del centre, veïnat, policia de barri, etc. Si bé és difícil coordinar la tasca de professorat, família i alumnat (poques vegades s'aconsegueix aquesta aliança), molta més complicació presenta unir els esforços de tots els elements involucrats en la maduració del nen.
 
Tot i que la integració de nois de diferents races o de nenes ha suposat mínims canvis en els programes educatius i ha enriquit a totes les parts implicades, recentment aquesta bombolla pretén englobar també l'alumnat amb diversitat funcional. És possible que el repte plantejat per la inclusió d'aquests nens sigui superior a la capacitat de absorbir per part de la comunitat i l'escola. Aquesta és l'única explicació plausible perquè el rebuig a la inclusió d'aquests nens sigui tan ferotge.
 
Convé no oblidar que l'educació inclusiva només forma un capítol dins de tota la vida de les persones. De moment, el fracàs es fa patent.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Joan Granollers
1.

Clar, ben clar!

Al meu entendre hi ha hagut i hi ha la voluntat per una part important de la tribu, i també de la gent que treballa a l'escola, de fer-la inclusiva. Potser però hi ha més bona intenció que reflexió i canvi en les praxis. Com a vetllador, sovint m'he considerat un mer pedaç.

Inclusió vol dir construcció. I sovint, per construïr cal que destruïm, com a mínim, qüestionem, moltes de les idees i accions que ens guien.

Salut

  • 1
  • 0

Comenta aquest article