Manca de transparència #salvoalgunacosa

Si la confiança de la societat en vers la classe política ja està sota mínims, els casos de corrupció apareguts durant els últims dies han acabat de dinamitar-la. Com a periodista i comunicòleg m'agradaria centrar-me i analitzar breument la gestió comunicativa que el Partit Popular ha fet del "cas Bárcenas".

 

Sembla ser que el Govern espanyol no en va treure cap aprenentatge de la crisi del Prestige i dels atemptats de l'11 de març de 2004 a Madrid, on l'opinió pública els va acusar de manca de transparència i va castigar-los a les urnes tres dies després dels atacs islamistes. Si un govern, formació política, empresa, associació o persona vol transmetre transparència, confiança i honestedat ha de començar a demostrar-ho des de el primer moment en que obri la boca. Cada aparició, cada paraula, cada acció han d'intentar transmetre aquests missatges per reforçar una determinada postura.

 

A falta de la celebració d'un procés judicial i sense saber si els membres de la cúpula del PP van cobrar o no sobresous, la mala gestió comunicativa incrementa les sospites de la societat sobre els diferents membres de la directiva Popular. En primer lloc, cal destacar la improvisació i la manca d'una estratègia definida i coordinada. Les aparicions públiques de Dolores de Cospedal i de Mariano Rajoy, amb frases com "cada palo que aguante su vela" o "todo es falso salvo alguna cosa", no fan res més que augmentar la desconfiança social vers el Govern. Les diferents declaracions de membres del PP a títol individual a diferents mitjans de comunicació també han deixat en evidència la manca de cohesió en el si de la formació. 

 

En segon lloc, si l'objectiu és transmetre transparència i honestedat cada acció ha de reforçar aquests conceptes. El cas més estrepitós va ser l'aparició pública de Mariano Rajoy a través d'un monitor de televisió. El fet de fer-ho darrere d'una pantalla de plasma i no admetre cap tipus de preguntes de la premsa no va fer més que augmentar la desconfiança cap a l'Executiu espanyol. Si no tens res a amagar, no has de tenir por a donar la cara i admetre qüestions davant els mitjans de comunicació. Ara el dubte ja està sembrat i tornar a recuperar la confiança de la societat serà molt complicat. Les formes i el missatge tenen el mateix grau d'importància en la comunicació. 

 

Un jutge haurà de ser qui dictamini la innocència o culpabilitat dels diferents sospitosos de corrupció, però com a professional de comunicació sí que m'atreveixo a dir que els responsables de comunicació del PP haurien de dimitir després de l'estrepitosa gestió comunicativa de la crisi Bárcenas. Dimitir, una acció gens habitual en el temps que corren.