Generant camps per parlar de drogues amb joves

L’abordatge de la fenomenologia dels consums de drogues requereix d’una reflexió constant per part de tota la comunitat, tenint en compte que és un fenomen dinàmic i per tant, canviant. I en gran mesura, requereix de la intervenció dels professionals de la prevenció.

Així doncs, per contribuir mínimament a aquesta reflexió permanent, m’agradaria posar l’atenció en la necessitat de trobar nous contextos que siguin adequats per parlar de drogues amb els joves.

És interessant començar per recordar que “fer prevenció” no només és evitar que les persones que consumeixen drogues deixin de consumir-les. Es tracta d’evitar que s’hi enganxin els dits. És educar sobre les diferents relacions i vincles possibles que es poden crear entre una persona i una substància (o vàries). Hi ha tantes relacions possibles com persones que consumeixen. I no totes aquestes relacions tenen perquè acabant sent perjudicials.

Des de la prevenció es duen a terme intervencions en diferents espais: en l’àmbit educatiu (és a dir, s’educa sobre drogues en un context pròpiament educatiu i reglat), en els propis espais d’oci (reduint riscos en els moments de consum). A més, també s’intervé individualment i confidencialment (serveis d’atenció, informació i orientació).

Pensant en la població més jove (i no perquè siguin els únics que consumeixen drogues), la majoria de consums, tot i que no tots, es donen en espais d’oci nocturn, és a dir, en contextos de festa.
També són els moments on apareixen més excessos i intoxicacions. I per tant, més riscos (conducció, sobredosis, baralles..).
Apuntar (només per no perdre-ho de vista) com la substància “reina” de la nit segueix sent l’alcohol, seguida del tabac i, de lluny, la cànnabis (EDADES, 2012).

Per tant, és lògic continuar apostant per les estratègies que es basen en intervenir en els propis espais i moments de consum, tal i com ja s’està fent des de fa uns quants anys. I amb més motiu quan es veu la bona acollida que tenen aquestes iniciatives entre el mateix públic jove. S’han de potenciar.
En aquest aspecte, es destacaria la importància de centrar els esforços de les intervencions principalment en el consum d’alcohol, evidentment sense oblidar aquelles altres substàncies més minoritàries i que també són pròpies dels contextos nocturns (cànnabis, cocaïna. MDMA, speed...).

En segon lloc, és interessant plantejar-se en quins espais més es pot arribar a fer prevenció. És a dir, quins contextos són més adequats per parlar de drogues amb els més joves? Parlar és educar, és ajudar a reflexionar, és guiar, és mostrar el camí...

L’altre dia, conversant amb un noi d’uns vint anys, mentre ell explicava entusiasmat com “trastejava” un vell PC, va sortir el tema de les drogues. Entre d’altres coses, va comentar: “a mi el que m’interessa és la psilocibina ...”.
De cop, es va fer clar que aquell era el moment més apropiat per parlar sobre aquesta substància i la relació que ell volia establir-hi.
S’acabava de crear un bon context. I aquí, és interessant destacar el concepte “crear o generar un camp”. És a dir, buscar el moment i l’espai més adequat perquè succeeixi alguna cosa nova.
Després de parlar una estona, es va ser acordar un nou dia per reunir a tots els companys del local i fer una “taula rodona” per parlar sobre drogues.
Aquesta conversa es va donar un divendres, a les vuit del vespre. I el lloc on estàvem era el seu propi local, l’espai que comparteix amb els seus col·legues.

Les persones més joves tenen interès per aprendre a relacionar-se amb les drogues. És un tema que els ocupa i en ocasions, també els preocupa. Cal no oblidar que les drogues és una “parcel·la” de la seva vida. I, tot i que no és la única, ni en molts casos la més important, sí tenen interès en cuidar-la. Per tant, volen saber.

Reflexionant sobre com “generar aquests camps” és obvi que el ingredient principal que apareix és el propi local, ja que aquest reuneix algunes característiques importants: és el seu territori, estan còmodes, relaxats i receptius. I a més, no has d’esperar a que vinguin, saps on trobar-los.

És observable com, d’un temps cap a aquí, estan apareixent molts grups d’amics que s’organitzen per llogar un local i compartir-lo. Solen ser plantes baixes o pisos que adeqüen amb una TV, Playstation, DVD... i que els permet disposar d’un espai només accessible pels seus membres i altres amics. Lluny de la mirada de l’adult.

Per tant, des de l’òptica de fer prevenció aquests locals poden ser un bon espai per intervenir-hi si tenim en compte que presenta diversos avantatges: No és un context educatiu reglat, els grup són reduïts, es pot parlar de qüestions més personals, s’estableix una relació més propera i per tant, més probabilitats de generar vincle, en aquell moment encara no s’ha consumit o s’ha consumit poc, per ells és un espai totalment d’oci, etc...

Qui ha de buscar a qui?