Defugint de la sobreprotecció. Protagonistes de les seves vides.

La paraula DISCAPACITAT, porta per si mateixa una sèrie d’idees preconcebudes que poden acabar provocant que la persona sigui cada vegada menys CAPAÇ.

Donar per suposades les limitacions que tenen les persones disCAPACITADES fa que sovint tendim a sobreprotegir-les i amb això vull dir, limitar el seu grau de competències, quan aquestes persones són vistes des d’un punt de vista per sobre d’elles.

Abans de realitzar qualsevol acció adreçada a una persona o col·lectiu de persones amb disCAPACITATS hem de tenir clars quins són els seus potencials a nivell individual i/o col·lectiu.

Partir de la base que aquesta persona o persones “necessiten” que jo els “ajudi”, provoca que sovint la nostra participació ens les SEVES VIDES sigui perjudicial i escassament integradora.

És per això que hem de tendir a donar suport i a no limitar les seves capacitats, i que aquest suport el decideixin ells en la mesura i en els casos que sigui possible. De la mateixa forma que s’han d’anar retirant aquests suports progressivament de manera que la persona sigui cada cop més protagonista de la seva vida.

Us imagineu que algú decidís tot allò que fa referencia a la vostra vida? Com us vestiu, on aneu, què feu, quin esport o activitat heu de realitzar, què heu de fer davant de cada situació que se us presenti al llarg de la vida…

Evidentment, tothom passa per un procés d’aprenentatge, però quan aquest té a veure amb una persona disCAPACITADA, donem per suposat que la nostra actuació cap a la persona és per solventar les mancances, quan encara no tenim clar quin és el seu potencial màxim i sense donar-els-hi l’oportunitat de mostrar-nos-els.

El programa d’autogestors que duem a terme des de l’Associació Sant Tomàs, pretén afavorir el desenvolupament de l’autodeterminació superant una pila d’estereotips massa arrelats en les mentalitats de les persones que treballem amb persones amb disCAPACITATS intel·lectuals.

Adoptar una visió diferent i més positiva ens permetrà percebre la discapacitat intel·lectual des del dret de les persones a tenir i exercir més control sobre les seves vides.

Crear un espai de participació, i sobretot d’escolta garantirà conèixer i acceptar les capacitats i limitacions que tota persona té, tingui o no tingui l’etiqueta de persona discapacitada.

Tots i totes tenim limitacions, discapacitats, però no cal accentuar aquestes, sinó que cal potenciar allò de què som capaços, i per això cal apropar-se, escoltar i conèixer quines són i quins suport en la presa de decisions poden oferir els professionals o persones que estan al costat (no al davant) d’aquestes persones.

Poder escollir i adoptar un paper rellevant en les decisions que tenen un impacte directe en la vida personal és un dels eixos fonamentals en la qualitat de vida de les persones.

Qualsevol persona és autodeterminat quan allò que succeeix en el seu entorn és conseqüència de les seves accions i de les decisions que adopta. És a dir, en els contextos en què se sol moure una persona, l’expressió d’emocions o pensaments, l’assumpció de responsabilitats que es deriven de les decisions adoptades o la valoració de les conseqüències que en resulten de les nostres accions reflecteixen l’autodeterminació.

En la mesura que sigui possible, la persona disCAPACITADA ha de mantenir un grau de control sobre les seves actuacions. Cal doncs, potenciar tant com sigui possible les seves capacitats, oferir oportunitats per exercir aquest control, i aportar espais on arribar a prendre decisions amb els suports necessaris adequats a cada situació i persona. Hem de garantir que “caminem” cap a una atenció a les persones molt més enriquidora i integradora per ambdues parts.

Com molt bé diuen (Peters, 1998; Shakespeare, 1998; Goodley, 2000).
 “És molt agosarat creure que una persona que rep constantment del seu entorn missatges negatius sobre qui és o allò que s’espera d’ella pugui construir una identitat personal positiva i pugui tenir la confiança suficient per expressar sentiments, pensaments, desitjos i temors, i canviar el seu estil de vida, és a dir, ser autodeterminada”