Sobre els serveis socials d'atenció primària: a qui importa?


Serveis socials d'atenció primària ... pobres professionals tan poc reconeguts. És clar, qui són els seus "clients"?. Doncs sovint aquells que no tenen veu, no estan organitzats, no són lobby de res ni per a res i romanen en la espessa boira de les invisibilitats socials.

La decisió del govern de Rajoy de tornar a retallar el Pla Concertat, és bona mostra de la indolència com es fan les coses i la "naturalitat" com es comuniquen. Hom no sap si és una qüestió de manca de sensibilitat, de miopia, ceguesa, o senzillament idiòcia.

Però la qüestió dels serveis socials d'atenció primària, el paper dels seus professionals, l'esforç realitzat per molts municipis - que no tots - o la valoració de la  seva existència o l'eficàcia en el seu paper de contenció i cohesió social, no és només una qüestió de la crisi socioeconòmica en què estem immersos. És una qüestió que arrosseguem des de fa molts anys i té a veure amb l’evident dissonància entre les competències que la legislació vigent assigna a les administracions locals i la capacitat i autonomia financera per exercir-les. No té sentit tenir assignada una competència, de manera poc explícita d'altra banda, i rebre recursos d'Administracions superiors sobre la base de transferències amb criteris de repartiment poc clars. Si la competència de la gestió és exclusiva, els municipis o bé han de tenir la capacitat de generar aquests ingressos (com en els països del Nord d'Europa) o bé han de rebre unes transferències d'una manera àgil i directa i no per la via de subvencions, encara que siguin finalistes.

Amb això vull dir que el Pla Concertat que va néixer l'any 1988 com un impuls del govern de l'Estat i no ens enganyem, amb clara voluntat homogeneïtzadora davant les competències exclusives de les CCAA, s'ha perpetuat com a instrument de gestió disfuncional o sigui un instrument jurídic i de gestió impropi per complir una funció per a la qual no va ser inicialment creat i, que com en moltes altres qüestions en l’organització política de l’Estat, a gairebé ningú - encara que hi han hagut excepcions - li va interessar qüestionar. Al final passa el que passa... que el rastell "indiferenciat" arrossega tot allò que no està ben lligat, emportant-se per davant amb aquestes decisions i amb gran frivolitat uns serveis just quan són més necessaris.

Però és que a més, els serveis socials d'atenció primària o serveis socials d'atenció bàsica, segons la legislació vigent, estan integrats en un Sistema de Serveis Socials. Un "Sistema" sí, però altament invertebrat i pel qual les Comunitats Autònomes, en el nostre cas la Generalitat de Catalunya, han fet molt poc durant les últimes dècades. Només s'ha avançat en els últims deu o dotze anys però, al meu entendre, d'una manera encara molt tímida. Potser se’m dirà, amb raó,  que hi ha una nova llei de Serveis Socials, un Pla Estratègic, una cartera de serveis, un Sistema d'Informació Social, comissions assessores, d'anàlisi de necessitats i de participació, un contracte programa... fins i tot que hi ha hagut un increment pressupostari. Cert,  però tot això, com ha impactat en la millora de l'actuació dels professionals i en el continu en l'atenció social?, quin ha estat l'impacte en les persones i famílies usuàries d'aquests serveis?.

Els Serveis Socials Bàsics requereixen d'un lideratge que els vertebri i això suposa marcar objectius, establir sistemes àgils d'informació, crear xarxes eficients com a forma cooperativa de treball, establir espais de debat, de diàleg, valoritzar socialment el treball dels professionals, formar-los, propiciar una identitat de la qual se sentin orgullosos, impulsar la investigació en serveis socials, impulsar metodologies noves en la intervenció social - ja és hora de canviar els models organitzatius de la primària i la seva vertebració amb la especialitzada i els sistemes afins com salut, educació o ocupació - i impulsar les bones pràctiques i el benchmarking com a motor de creixement, disposar d'observatoris que, amb rigor, analitzin la realitat social canviant, els problemes existents, els emergents i els que vindran. I aquest lideratge, al meu entendre, correspon sens dubte a la Generalitat de Catalunya, si bé amb la               col·laboració i la complicitat d'aquells que tenen la competència de la gestió, municipis i Consells Comarcals, però també amb aquelles entitats socials que des de fa moltíssims anys treballen com "first front office "en primera línia de l'acció social.

El progrés i el creixement econòmic són sens dubte fonamentals per realitzar i sostenir polítiques de benestar que promoguin societats cohesionades i evitin  les desigualtats socials, però si debilitem les ja febles estructures de contenció, no només no creixerem i augmentarà la bretxa de la desigualtat , sinó que tindrem una societat  sense dignitat.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Xavier Pelegrí Viaña Lleida
3.
L'Àngel ha posat -al meu entendre- el "dit a la nafra" d'alguns dels problemes de fons que pateixen els serveis socials a Catalunya:
- el paper de mascarada que ha suposat el Plan Concertado i, a sobre, carregant-hi el cost a les entitats locals
- el desgavell competencial que comença en la mateixa Constitució i es materialitza en les successives legislacions a les que, potser aviat, hi haurem d'afegir una nova ordenació de les entitats locals
- l'estat del nostre invertebrat Sistema, sobretot amb el que té a veure amb l'àmbit organitzatiu i d'efectivitat en els propis usuaris
- i com a colofó, el paper de lideratge que ens caldria per recuperar el lloc clau dels serveis bàsics, a través dels seus equips com van posar de manifest les darreres Jornades realitzades el juny passat.
La pregunta que em faig és quan ens decidirem a fer "dissabte" i endreçar la casa?
  • 1
  • 0
Rosa Rodríguez Gascons Barcelona
2.

Els professionals de l'àmbit social, bàsics i especialitzats, són els que, com diu l'autor, estan "en primera línia de foc" i es mereixen tot el reconeixement social, tenir unes bones condicions de treball i disposar de recursos per poder donar resposta a les necessitats dels, com també en diu Àngel Gil, del seus "clients".

  • 0
  • 0
Jordina Cunill Barcelona
1.

Totalment d'acord Àngel.
Els serveis socials estan fent i des de fa temps una gran tasca de contenció que no és fàcil. sinó fos per això, per les famílies i les ONGs no sé com estaríem. els recursos són cada vegada més escassos i les situacions més complicades. cal molta imaginació i vocació per treballar en lo social en aquests moments.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article