Les dones joves del nostres país, aquelles que no han passat la trentena, són un sector de població sobre el qual no acostuma a parlar-se massa. I quan se'n parla, sobretot en l'àmbit de les polítiques de dones o l'associacionisme femení, és per copçar-ne un dèficit de participació o de veu. La joventut no és una etapa de transició sinó un moment molt determinant del camí que és la vida. Normalment és una etapa vital que, donada la manca d'altres responsabilitats i llaços afectius, facilita que es tinguin moltes experiències relacionades amb l'autonomia personal i la participació.
Ara bé, els canvis que està experimentat la nostra societat a nivell social, polític i econòmic provoca que aquest procés cap a la vida adulta sigui cada cop una experiència una mica més complexa. A aquestes complicacions cal afegir les discriminacions que experimenten les dones pel fet de ser-ho, les més joves també. Tot i que el seu nivell de formació és molt més elevat que els dels homes (el curs 2009-10 es van titular 19.446 dones i 13.376 homes) això no té correspondència amb els llocs de treball que troben ni amb el salari que perceben: el sou brut anual (any 2010) per a les dones de menys de 25 anys no arribava als 13 mil euros, mentre que el dels homes era de més de 15 mil.
També ens trobem, com a la resta d'etapes de la vida, que les dones són molt presents a la base de les associacions, però no n'hi ha tantes ocupant llocs de responsabilitat i lideratge. Tampoc abunden els models de dones joves amb èxit, però en canvi ens trobem amb uns mitjans de comunicació que ens inunden amb dones joves representades com a éssers subordinats als homes i com a objectes sexuals. Les dones joves desitgen conciliar la vida laboral i la vida personal i familiar i harmonitzar la realitat quotidiana de la vida humana però es troben amb un mercat laboral especialment hostil i amb resistències seculars.
Enguany, la Declaració institucional del Govern de la Generalitat de Catalunya amb motiu del Dia Internacional de les Dones fa esment especial a les dones més joves, “aquelles que just en aquest impàs històric inicien la trajectòria adulta i intenten incorporar-se al mercat de treball. La seva convicció, la seva fermesa, el seu compromís són el nostre llegat i la nostra esperança”, perquè sabem que la seva situació desigual respecte dels homes dificulta la seva participació i que s'escolti la seva veu.
Les dones joves tenen una manera diferent d'entendre la vida. S'ha de fer pas a aquestes dones, reconèixer-les, valorar-les i incorporar el seu talent com a una font important d'enriquiment de la qual la societat no en pot prescindir i menys en la construcció nacional. Les dones del segle XXI han de prendre consciència d'aquest poder, participar i exigir amb determinació posicions de responsabilitat.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari