La realitat actual està poblada de tantes contradiccions que la desorientació en la què ens trobem tots plegats és general. Sembla que si d'alguna cosa sabem és d'allò que hem perdut. Mentrestant, els únics que s'autoritzen a parlar del futur ho fan des de lògiques que fan la realitat més fràgil, més inestable. Empenyent-nos a acceptar una disposició permanent a la flexibilitat sense garanties, a una precarització de la nostra vida en totes les seves dimensions.
El treball ha deixat de de ser el pal de paller social a través del qual s'assegurava la inclusió social. En aquest ambient, es fan necessàries noves propostes que permetin construir comunitat, pertinença social. D'això se'n va parlar el passat dia 7 de març a la Casa del Mar en el marc de la Jornada Constuïm Comunitat.
Em va semblar especialment lúcida l'afirmació de Loreto Rubio quan deia que es crea comunitat al voltant de projectes. Sembla que sense quelcom a compartir, la comunitat perd la seva base i el seu lloc l'ocupen tot tipus de propostes mercantils, de consum, individualitzades.
La pressió neoliberal naturalitza la desaparició de sentit comunitari i converteix la convivència en elements de consum fent creure que és normal allò que en realitat és un retrocés fonamental en les aspiracions socials. Segurament la pèrdua dels grans projectes social és el que fa que el seu lloc l'ocupin nous projectes comercials. Ho estem veient darrerament: els governs s'esforcen en traslladar a la ciutadania el valor econòmic-social d'esdeveniments com el Mobile World Congress o el Sònar. Sense qüestionar el seu evident impacte econòmic, crec que és important ressaltar que aquestes iniciatives no supleixen aquelles que han de vertebrar la societat, en els barris, en els entorns quotidians. Es tracta de lògiques dirferents que farem bé en no confondre si no volem esdevenir un cementiri social.
Construir comunitat esdevé un objectiu fonamental. Construir espais que donin sentit de pertinença, que permetin compartir allò que ens passa, generant fórmules noves, de compromís amb un futur comú. En aquest sentit potser és pertinent recordar el recentment desaparegut Stéphane Hessel quan demana rebelar-nos contra el determinisme social. Doncs bé, aquests petits projectes on s'entrelliguen complicitats i es generen noves participacions socials permeten la construcció del subjecte social compromès amb la transformació de la seva realitat, que lluita contra el determinisme social que marca la lògica neoliberal.
Negativista pel fet de sembla que avui en dia, més que mai, "la comunitat perd la seva base i el seu lloc l'ocupen tot tipus de propostes mercantils, de consum, individualitzades", quan aquests aspectes han existit sempre a la nostra societat i a la humanitat com a tret definitori. Per tant, a vista d'això i lluny de ser perfectes,cosa que ens faria encara més imperfectes, jo faig una gran aposta per l'autenticitat de les persones, accepto que passius s'aprofitin del èxits dels actius i lluitadors, però amb aquesta intenció es fa, no?, a ajudar als altres i fer una societat millor.
Per tant, i com a conclusió, considero que el teu article és revelador i estimulant, el fet de que estigui escrivint aquestes línies és la prova fefaent (jejejeje), però en la meva modesta opinió, s'ha de treballar en la línia d'empoderar a les persones i i elles soles decideixen, amb coneixement de causa, cap a on volen dirigir les seves accions.
Una abraçada i fins una altra.
Toni Aznar
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari