Sobre un vetllador i l'escola pública, catalana i de qualitat


Per circumstàncies de la vida, fa uns quants anys, vaig haver d'escollir entre començar a fer de vetllador a una escola pública, catalana i de qualitat o anar a una empresa de menjar bé, bo i ràpid. Era, com ho diuen ara, un post-adolescent que estudiava Criminologia i Política Criminal i que veia el futur laboral com una cosa llunyana. La motivació era tenir una mica d'autonomia econòmica (he tingut la sort de viure en una família que m'ha pagat els estudis bàsics i pre-laborals perquè considera que l'educació és un luxe que tothom ha de poder gaudir).
 
De l'educació social en prou feines n'havia sentit a parlar i de l'escola, més aviat en renegava. Però alguna cosa va canviar quan el vaig veure. Després d'arrogar-me el barret que li havia deixat, vaig decidir firmar el contracte precari i temporal  que m'oferia una empresa que gestionava un servei que el Departament d'Educació (es deia així, llavors) considerava oportú per fer una escola més oberta a les realitats (allò de l'escola inclusiva...).
 
Sense saber gaire on em posava, vaig viure una experiència fascinant i emocionant. Vaig créixer una mica més gràcies a ell. Alegries i decepcions a parts iguals, vaig equivocar-me molt. Després de dos anys, seguia a la mateixa escola, amb el mateix contracte precari i temporal, amb els mateixos dubtes i limitacions però amb altres nens. Va ser llavors quan vaig pensar que l'Educació Social devia ser alguna cosa semblant. Per això vaig acabar sent-ne estudiant.  
 
Just acabada la carrera, després d'un any sense fer de vetllador, de passar per tres àmbits de l'educació social -en iguals condicions precàries- vaig tornar a fer de vetllador. Aquest cop a un institut públic, català i de qualitat. Aquest cop amb un rol ben diferent. I el següent curs, aquest d'ara, altre cop a una escola pública, catalana i de qualitat. Ella, tot i els pocs mesos que hem compartit, m'ha ensenyat tantes o  més coses.
 
El vetllador és una figura complexa, poc regulada, poc formada i poc professionalitzada. El vetllador és -o era- un pedaç d'aquesta suposada democràcia del benestar col·lectiu. El vetllador no s'entén sense els altres, aquells que per raons diverses no entren en el que es considera “normalitat”. 
 
Els altres, sense saber-ho, juguen un paper cabdal en l'evolució de l'escola. Els altres, sense saber-ho, qüestionen el ser, el com es pensa i el com es fa de l'escola. Els altres, sense saber-ho, es troben enmig dels desitjos de la família, dels drets i deures de l'escola, de la professora i els companys i d'una figura estranya que no sap ben bé què pot  i ha de fer. Els altres, es veuen obligats a seguir, sempre de lluny, el ritme que suposadament ha de seguir qualsevol infant de la nostra societat. Un ritme imposat  perquè nosaltres o ells -els que dicten i els que fan l'educació-, som incapaços d'acceptar que la diferència és potència, que l'alteritat és normalitat i que la diversitat hauria de ser el pa de cada dia per poder fer un forn per tots. 
 
Sort n'hi ha de directors o d'equips directius, de professors o psicopedagogs, de psicòlegs o treballadors socials, de logopedes o fisioterapeutes, de conserges o monitors d'activitats extra-escolars, (per dir-ne alguns) que creuen que la seva feina no és ensenyar, sinó educar. I el vetllador, que és ben poc, no és res si aquests professionals no se'l creuen. Perquè creure en el vetllador és creure que una nova escola ha de néixer, potser a poc a poc, potser amb contradiccions, amb limitacions i amb moltes errades. Perquè l'escola pública, catalana i de qualitat no és res sense la gent que hi treballa. I sobretot, no és res sense una comunitat que se la cregui.
 
Els qui desitgem que l'escola pública, catalana i de qualitat canviï d'una punyetera vegada (oblidant-se del currículum, de les notes i les pressions, apostant per generar espais creatius de creixement comunitari), no podem oblidar que l'educació és més que un dret, l'educació és l'arma de futur.
Per tot això, quan sé que hi ha impagaments als vetlladors que fan el que poden per superar les  limitacions de recursos i horaris, quan sé que les retallades afecten a tot el personal i que des de les escoles resen per mantenir la figura del vetllador.... 
 
Quan sé que tot plegat ja era insuficient per fer una escola pública, catalana i de qualitat, penso en la necessitat de declarar-nos insubmissos al Departament d'Ensenyament i, potser així, entendrem que cal trencar la rutina i la inèrcia escolar per dir prou...per  re-crear noves formes de la mateixa lluita que va somiar en una escola pública, catalana i de qualitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Claudia Montmeló
7.

Gràcies pero fer un article tan real, tan bo y tan acertat. Com a vetlladora t'agraeixo aquestes paraules, son la veu de molts y moltes que lluitem cada día per una contracte laboral digne y una escolares publica y de qualitat!

  • 3
  • 0
Silvia
A l'escola Concertada, algú coneix com funciona el sistema de vetlladors?, els contracta directament l'escola?, és mitjançant la Generalitat?, l'Ajuntament?.

Us comento:
El meu fill no va a cap sortida. No és mai a l'aula. Cada cop va a pitjor. Li estan posant un nivell que ni un nen discapacitat va tan endarrerit.
Motiu que dóna l'escola? el vetllador sols està unes hores amb ell al dia.
Motiu real que hi veig: el vetllador és al menjador de l'escola ajudant i clar, els petits dinen a les 12.
Per cert, com que a les 12 el vetllador va al menjador, al nen l'envien cap a casa, mentre la resta de companys de curs (no d'aula) surten a les 13:30.
Per no anar no va ni al parc del devant del col.legi a esmortzar. Ni a fer la Castanyada a 300 mts. Enlloc. Podeu imaginar també amb quina ilusió va darrerament al col.legi.

L'escola no ens diu, quantes hores ha d'estar amb vetllador.
El departament d'Ensenyament pot dir-nos quantes hores assignades té? és un tema de l'escola? és top secret??

El remat ja és que la resta de companys de curs, 3er ESO són desconeguts, ja que mai és a l'aula amb la resta, va de despatx en despatx i quan no hi ha ja despatx, dons cap a casa.
En resposta a Silvia
Maite Ignacio Montmeló
6.

Aixo que dius es molt dur i no es pot permetrà!
El teu fill es un mes del grup i han d'adaptar o buscar suport on calgui pero mai deixar-lo de cantò!
No entenc que li facin aixo a un nen. No ho permetis fes el que calgui o canvia'l d'escola pe'l bé del teu fill, t'ho agrairà quan sigui mes gran. Molta sort i endavant sempre, lluita i lluita

  • 2
  • 0
Silvia
5.
A l'escola Concertada, algú coneix com funciona el sistema de vetlladors?, els contracta directament l'escola?, és mitjançant la Generalitat?, l'Ajuntament?.

Us comento:
El meu fill no va a cap sortida. No és mai a l'aula. Cada cop va a pitjor. Li estan posant un nivell que ni un nen discapacitat va tan endarrerit.
Motiu que dóna l'escola? el vetllador sols està unes hores amb ell al dia.
Motiu real que hi veig: el vetllador és al menjador de l'escola ajudant i clar, els petits dinen a les 12.
Per cert, com que a les 12 el vetllador va al menjador, al nen l'envien cap a casa, mentre la resta de companys de curs (no d'aula) surten a les 13:30.
Per no anar no va ni al parc del devant del col.legi a esmortzar. Ni a fer la Castanyada a 300 mts. Enlloc. Podeu imaginar també amb quina ilusió va darrerament al col.legi.

L'escola no ens diu, quantes hores ha d'estar amb vetllador.
El departament d'Ensenyament pot dir-nos quantes hores assignades té? és un tema de l'escola? és top secret??

El remat ja és que la resta de companys de curs, 3er ESO són desconeguts, ja que mai és a l'aula amb la resta, va de despatx en despatx i quan no hi ha ja despatx, dons cap a casa.
  • 5
  • 0
Elvira Duran Granollers
4.
LA vida d'una escola, d'un instititut és tan complexa, tant variada, tant ràpida que sovint quasi no tens temps ni der fer conscients les intuicions.
Els vetlladors son sovint, joves sobradaments formats, sobradaments mal pagats,sovint infrautilitzats, que sovint em desvetllen un sentiment com de culpa, del qui sap que fan una feina infravalorada econòmicament. Perquè atenen "un alumne", vés quin luxe...però, i si fos el nostre fill?... La seva figura em fa sentir una mica del malmés orgull de formar part de la civilització.

"Els altres, es veuen obligats a seguir, sempre de lluny, el ritme que suposadament ha de seguir qualsevol infant de la nostra societat. Un ritme imposat perquè nosaltres o ells -els que dicten i els que fan l'educació-, som incapaços d'acceptar que la diferència és potència, que l'alteritat és normalitat i que la diversitat hauria de ser el pa de cada dia per poder fer un forn per tots." APLAUDIMENTS
  • 6
  • 0
Rut Barenys Cantero Granollers
3.

Tant de bo, les i els que legislen tinguessin la sensibilitat que es desprèn d'aquest article.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article