Els drets humans s'han de complir, i evidentment hi ha d'haver un compromís ferm dels governs per fer-los complir. Actualment més d'un 31% de la població està en pobresa extrema a Catalunya, i molts d'ells no tenen sostre, no tenen feina o no els paguen la pensió o estan a punt de perdre l'habitatge. El dret a un habitatge digne és essencial en la democràcia actual. No obstant hem de tenir en compte que aquesta crisis econòmica que estem patint no és gairebé res comparat amb la situació d'alguns pobles, com el d'Haití.
El dret de les persones a poder menjar cada dia hauria de complir-se més, i sent el màxim sincer possible, veig que hi ha un desequilibri molt pronunciat alhora de comprar. Hi ha famílies que poden arribar a consumir productes d'alta qualitat i més cars, sense cap tipus de problema. Un sector més ampli, pot fer les seves compres en supermercats i botigues però mirant més els preus i no comprant molta quantitat.
Notablement el sector de població més pobre, no pot gairebé ni menjar ni pagar el lloguer. Per això he de reconèixer que la meva situació, al igual que molta gent, és per estar més que content, ja que si comparem el ritme de vida i les condicions d'aquestes persones, amb la de molts catalans és molt per damunt d'alguns pobles, com Haití, o inclús en la península ibèrica on molta gent dorm al carrer. No us preocupa això? Doncs ara que llegiu el Social, el més aconsellable és fer una reflexió profunda de qui som, que fem, i que no podem fer.
Si la resposta del que no podem fer és molt diferent a el que podria dir una persona que viu en un país en desenvolupament, és que volem viure encara en un món de la fantasia. Entenc que de vegades, i fins i tot jo, he caigut en aquestes trampes del capitalisme que en definitiva ens fa tornar cada vegada més materialistes i egoistes amb els demés.
Crec que és hora de compartir. Compartir suposa tenir un valor afegit, valor que no tothom té el goig de tenir. Compartir pis, compartir diners per sobreviure, compartir moments, i compartir sentiments. Aquest valor el considero fonamental per a ser més persones.
Finalment voldria fer notar que aquesta crisis és dels rics, provocada per ells, però que si es gestiona bé la situació i es genera un nou valor a la societat actual, el que esmentava abans, el de compartir. Si la gent aprèn a compartir no serà egoista, i els seus fills evidentment valoraran més les coses que fan els seus pares per ells.
"Comparteixo" el que planteges en el teu article sobretot que tenim l'oportunitat de practicar el valor de compartir, compartir el màxim: vivències, alegries, angoixes, preocupació i també menjar, vivenda, oci, esbarjo. La pràctica de valors potser serà de les poques coses positives que ens aporta aquesta malèfica situació.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari