Ens hem d''encarregar' dels altres?


Sempre que arriba el moment d’escriure aquestes línies em sorgeix una pregunta, una pregunta que em faig a mi mateixa i que la faig extensiva als lectors ja que la resposta és difícil de trobar o hi ha múltiples maneres de respondre-la.
 
En aquest cas la reflexió ha sorgit arrel de la situació enquistada que estem vivint, enquistada per a moltes persones i famílies que no troben sortida laboral, monetària pel més bàsic fins i tot per a la seva subsistència.
 
El discurs neoliberal busca ocultar la realitat d'aquest patiment, justifica la defensa dels interessos particulars en un marc de certa hostilitat (dels tots contra tots). En el món del consum (en el què encara estem immersos) no hi ha més obligacions cap als altres que les contretes en virtut de les relacions contractuals.
 
Afortunadament no tothom ho viu d'aquesta manera, moltes persones i organitzacions postulen el reconeixement mutu com a principal força per assolir la igualtat, la cohesió social i també ens fan descobrir que hi ha moltes més obligacions cap als altres que aquelles que es deriven d'una relació contractual.
 
Els moviments, els polítics i la societat en general hem de treballar per enfortir el relats compassius (la compassió no és llàstima) que tenen el valor de vincular les persones des de la seva igualtat radical. Quan descobrim aquesta igualtat, que estem lligats els uns amb els altres neix una "obligació" de vincular-nos-hi, de fer nostres els problemes que potser, en aquest moment, no ho són o no els vivim en la nostra pròpia pell.
 
Pot ser aclaridor no entrar en la falsa dialèctica que contraposa assistència amb la promoció. Tot té el seu moment, per ensenyar a pescar, primer cal satisfer la necessitat d'aliment més bàsica, si no es fa així no s'actuaria correctament així com tampoc és just donar "peixos" a aquells que per negligència o vagància no volen utilitzar la canya.
 
De moment, crec que ens hem "d'encarregar" dels altres amb tots el matisos que calgui mentre anem avançant cap a un nou model social, que encara no sabem quin és ja que encara ens movem en el model capitalista-consumista en el què la felicitat es basa en l'èxit econòmic. El nou model hauria de prioritzar el desenvolupament de totes les capacitats personals, la cura de la família de forma qualitativa, el gaudi del temps lliure i, evidentment, tenir les necessitats cobertes pel treball. Hi ha una frase molt antiga de S. Mill (1848) en la què diu: "La millor situació per a la naturalesa humana és aquella en la qual, mentre ningú no és pobre, ningú no desitja tampoc ser més ric." Evidentment, de moment, és una utopia. Una possibilitat és fer una aposta per tot allò que té valor (no material), fer una immensa objecció de consciència davant de situacions inacceptables i obrir bé les orelles a la veu dels exclosos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Josep Pagès i Canaleta CARDEDEU .. Valles Oriental
12.
Com voleu pasar de las Paraules que dieu als FETS Per fer el Món tan fantastic que pinteu he en paraules toit es macu de fer lo que costa es fer realitat las paraules ques diuen he . UN MÓN Millor per tots mai el tindren han de be pobres prer qué els rics pogui tenir molts diners . Elas rics han de explotar explimir añl pobre tot lo que pogui he . LA Cultura la paguen tots pero nomes la disfruten els Rics he no pas els pobres . LA Escola Publica es una merda hi cada dia esta molt pitjor ELS Politics porten als seus Fills a escoles privades ELS Pobres han de portar els fills seus A ELS BARRACONS Ja no son ni escoles he ..
  • 0
  • 0
Robert Farrús
11.
Reflexió molt encertada i necessària que hauríem de fer-nos tots, com a primer pas per a poder surtir d'aquesta crisi, la qual no ha estat un accident com volen fer-nos creure, sinó una creació premeditada per a que uns quants siguin més rics a costa d'una majoria, cada cop més pobre i on els més fràgils són els que més pateixen.
Quan va caure el mur de Berlí, el capitalisme es va quedar sense l'amença que va propiciar que surgis l'estat de benestar, com a defensa contra el comunisme. Caiguda l'amenaça, el següent pas va estar inciar la desmantelació de l'estat de benestar, quelcom que ja no li feia falta i l'impedia de poder acumular més capital. Aquesta desmantelació va començar poc a poc, fins quan van fer exclatar la crisi, excusa que els ha semblat prou bona per, d'un cop d'escombra, fer-lo desaparèixer en un plis plas.
A tot això, encara hem d'afegir que estem parlant d'un capitalisme globalitzador a nivell mundial, amb una falta d'ética sense precedents i on només conten els diners: les persones són mers objectes del sistema que només serveixen com a una eina més per produir beneficis.
Si no cambiem aquesta manera de fer que ens han imposat i, tampoc ens enganyem, a la qual la majoria de gent li fa el joc, les coses cada cop aniran a pitjor...
Un primer pas per poder canviar tot això, és impregnar-nos de la "compassió" de la qual ens parla l'Assumpta, concepte que forma part del que ens fa sers humans, i que, al meu entendre, és buscar la justicia i la igualtat que ens ha de portar cap a una societat millor per a la majoria de la humanitat.
  • 0
  • 0
Josep Pagès i Canaleta CARDEDEU .. Valles Oriental
10.
Algunes botigas podria donar diners ho fer una compra a canvi quel aturat li treies la basura cada dia , ho li neteji la vorera ho al jardi Qui te diners un Comerç podria donar una mica de feina ajuda algun aturat . . JA Moltes maneras de ajudar als Aturats lo que ja son ganes ni tenen COR Prefereixen mandar els seus diners a paisos que no saben si arribaran EN lloc de ajudar als pobles que tenen al seu poble JO hi la meva familia esten a casa timbres desconectados al del carrer hi el del pis de la porta . NO Volem saber res de ningu els veins son lo pitjor que ja he en lloc de ajuda encara perjudican hi sen riuen de las desgracias dels altres
  • 0
  • 0
Josep Pagès i Canaleta CARDEDEU .. Valles Oriental
9.
La crisis Economica ens fa ser a tots més Egoistes més Dolents a pensar nomes en nosaltres tinguen poc ho molt , qui te molt en vol molt més hi no donar ni un euro per la caritat Qui no ente ja sabe li toca pasa gana hi patir NO Espara pas res NI DELS SERVEIS SOCIALS NI DE CARITAS Per qué esque tampoc hiba he NO TOTS ELS POBRES Se humillen per unas anglunes he perque disfrutin el serveis socials hummillarnos hi sen riuen he els nomes ajuden als de fora . JO Abans tambe donaba Sang , Pero ara ja no la vui donar he per que tin que ser BO Jo si els altres son Dolents amb mi he hi la meva familia he HI Tin Sang universal de la que la meva es bona per tots , menys per mi . COM El Ajuntament no fa res per nosaltres tampoc li deixo neteji la Vorera de casa meva ja me la netejo jo tots els dias PER QUÉ AIXIS EL AJUNTAMENT Ja no tindra que fer res de res per mi hi els meus QUE GASTI ELS DINERS EN FESTES HI AJUDAR ELS RICS HI EMPRESARIS HI BANCS
  • 4
  • 0
eloy sanchez tarragona
8.
Realment ens hem de procupar de l'actual situación, marcada per casos tant evidents i desesperants com el d'en Josep, jo també ho estic pasant moooolt magre i reivindico una menera de fer desactualitzada. és necessari cambiar, o si més no optar per cambiar els valors fonamentals i sobre tot desde les admionistracions implicades en el que entenem per benestar... aguda paraula cuan la gent passa gana i se t'he n'enfoten a la cara amb ridiculesses que no fan més que engrandir el problema, tot hi estant molt atent i d'acord amb l'assumpta també estic d'acord en que hi ha una misseria humana a nivell tractamental de les institucions que fa esgarrifar, no de totes per sort, però un repaset no aniria gens malament per tal que qui cobra per implicar-s'hi ho fagi de tot cor i vocació real, i no dependre tant de la caritat i bona voluntat de les persones que ja estant prou escanyades, perquè l'empatia no s'apren es te o no es te... i amb la caritat no n'hi ha prou. si la maquinaria funciones realment be desde la base ens estalviariem majors patiments col.lectius i individuals.
vull recomanar a Toltoy amb el seu gran llibre resurreció.
  • 6
  • 0

Comenta aquest article