Vulnerables al costat de casa nostra


Encara passa que molta gent té certes reticències a la implantació d'un recurs de serveis socials al costat de casa. Els estereotips, la rumorologia, les pors infundades, la ignorància i, en algun cas també, la intolerància, fa que no sigui fàcil la incorporació d'un recurs social a un territori.
 
Atribueixo en gran part aquesta intolerància al fet de no tenir coneixement concret del que succeirà en un lloc que, moltes vegades, ens sentim com a propi perquè potser hi hem viscut tota la vida. Quan un se sent com a propis uns espais de la ciutat perquè fa molts anys els ha compartit amb familiars i veïns es fa més complicat entendre que hagi de venir un grup de persones, que no son del barri, a viure-hi o a estar-hi unes quantes hores al dia.
 
És per això que l'experiència ens diu que serà eficient un treball previ que faciliti la feina posterior. El veïnatge, com qualsevol altra grup, es mou amb unes normatives no escrites que tenen molt més pes que no pas qualsevol document legal de conformació del grup com a comunitat de veïns. Això és basic i cal tenir en compte les nostres actuacions en aquesta clau.
 
També atribueixo gran part d'aquesta intolerància a la poca oportunitat que algunes persones han tingut per desenvolupar una vida educativa el més digna possible. No podem oblidar que encara al nostre país hi ha un percentatge elevat de analfabetisme i analfabetisme funcional que pot generar reticències per no entendre de primera mà qualsevol document escrit. Per suposat, aquestes persones tenen un gran capacitat per decidir, però hi ha algunes qüestions que poden desbordar-les si no es comprenen amb facilitat.
 
Però evidentment no només a contextos amb aquestes característiques hi arriben els serveis socials i podem trobar-nos amb intolerància argumentada, pensada i expressada sense cap mena de problema.
 
Malgrat pugem pensar que la incorporació de determinats col·lectius a un barri està més que superat i es pot fer sense problema, els professionals que ens hi dediquem sabem que no és del tot cert. El treball comunitari en aquest sentit es bàsic per aconseguir una bona rebuda i posterior convivència amb tothom.
 
Les nostres professions ens permeten viure moments intensos en que podem acabar drets sobre un banc explicant a un grup de gent del barri el nostre projecte, el que ens agradaria realitzar., el projecte de vida d’un grup de persones. I ho explicarem tant com calgui a la gent que, al cap i a la fi, després seran els nostres veïns més fidels.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

eloy sanchez
1.
Això crec que fa anys va sortir a debat amb el tema d'una narco sala... no sé si era a la Vall d'hebron... o prop d'allà...
es va anomenar amb unes sigles ingleses que no les recordó però venien a dir que si però al pati de casa meva no...
hi ha molta gent que no te la conciencia prou elevada per detectar que fan falta equipaments i que el futur els reclamarà encara amb més força, i que l'exclusió arrela una serie d'inconvenients socials que determinen molt, no tant sols la qualitat de vida de diversos col.lectius, sinò la superació propia que es genera del problema i segregar individus a llocs poc referencials en pot generar de nous.
la normalitat seria com anar a cal metge o al forn de pà, donsc tambè ben mirat son equipaments socials i tot-hom hi és venbingut.
Però tal com pinta la cosa en un futur proxim en tindrem que obrir molts de "forns de pà" per tal que tot rutlli una mica més acord amb els temps actuals...
  • 0
  • 0

Comenta aquest article