I com a professional, que coi els hi dic jo dels porros? Vaig de guais?


A l'adolescència hi ha molts temes dels quals voldríem evitar parlar, però que com a professionals que tractem en adolescents tenim la creença que n'hem de parlar, i molt. A vegades tinc la sensació que tractar aquests temes és més una necessitat adulta que no pas una demanda per part dels mateixos joves, els quals, si els donéssim l'oportunitat d'escollir, optarien per altres temes menys cridaners i més habituals. En part, són esclaus de les nostres angoixes.
 
I quin rol haig d'assumir davant d'un adolescent que em confessa el seu consum de cannabis? Primer de tot, el consum de “porros” per a ells no té el significat que nosaltres, els adults actuals, donàvem al consum de “drogues”. Des de ja fa uns quants anys el consum de cannabis té més proximitat al tabac i a l'alcohol que no pas a d'altres drogues il·legals com la coca o l'èxtasi, i no sols en concepte de legalitat, sinó també en altres conceptes com el risc, la possibilitat de consumir-ne habitualment o la sensació de que allò no és estar-se drogant : “sols és un porro, que no ho veus?”
 
Per tant, els joves ja no “confessen” com si fos un pecat capital, simplement ens informen del què fan, sense que això els suposi declarar una intimitat transcendental i transgressora. Davant d'això, reaccionar amb sorpresa i alarmisme quan en som coneixedors del seu consum de cannabis, no ens ajudarà gaire a crear un vincle amb l'adolescent i a esdevenir un referent en aquest aspecte de la seva vida.
 
Ah! Llavors haig de dir que em sembla guai i aparentar ser un tio enrotllat? Els adolescents ja tenen els amics per realitzar aquest rol, potser com a professionals ens toca jugar un altre paper. Primer de tot hem de ser prudents, desconeixem si el consum és puntual, si és quelcom habitual, si és problemàtic o fins i tot si sols ho fa per aparentar i el consum realment no existeix tot i que potser el tingui a prop. 
 
Cal esbrinar, en el cas que existeixi aquest consum, quin significat té per a ell, perquè li serveix consumir, i en aquí podem fer un paral·lelisme amb el consum d'alcohol que ens pot donar una imatge més gràfica. Els riscos són molt distints i caldrà diferenciar si el consum és exclusiu a l'hora de sortir de festa i riure una estona amb els amics o, per contra, el consum esdevé entre setmana i té una funcionalitat més emocional, com pot ser les ganes de desconnectar, evadir-se o calmar l'ansietat. 
 
De la mateixa manera que no ens alarmaríem davant el consum d'un cubata a les dues de la matinada en plena Festa Major per part d'una noia de 17 anys, no ens hauria d'alarmar en el cas d'estar-se liant un porro en les mateixes condicions. I així com ens preocuparia veure un xaval a les 11h del matí a l'hora del patí bevent-se un gintonic, ens hauria de preocupar i preguntar-nos quines són les seves necessitats i motivacions quan té un porro entre els dits a aquella hora on el cervell necessita del seu màxim rendiment.
 
Potser el seu consum és sols puntual, potser li cal algun tipus d'ajuda però no precisament la nostra, potser sí li cal la nostra ajuda però no la desitja, potser sí que la desitja però no s'atreveix a dir-nos-ho, potser només necessita saber que algú confia amb ell i que en cas de necessitar-ho sap a qui pot anar a cercar. I aquest és el nostre paper, ser allà quan ell ens necessiti i haver-nos guanyat prèviament la seva confiança.
 
Per tant, que coi els hi dic jo dels porros? A vegades i més freqüentment en l'adolescència no és tan important saber el què dir, sinó simplement saber escoltar.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

iSABEL maTAS
1.

Què coi els diem? bona pregunta quant els adults som tan contradictoris. Segurament una bona escolta és millor que una observació o un consell no demanat. En tot cas cal ser sincer, si ens preocupa ens preocupa, encara que formi part dels nostres fantasmes. Penso, que des del yo i sense judici, el mostrar que ens preocupen determinades conductes, no ha de trencar el vincle. Ai! hi això ho sabem fer

  • 5
  • 0

Comenta aquest article