Ocupar

El fons de la qüestió radica en qui es col·loca al centre del sistema educatiu. Per una banda, i com ja és habitual, es col·loca la pròpia escola. També s'hi situa l'administració educativa, i per una altra banda s'hi posa els professors en aquest lloc de privilegi. Hi ha pares que pretenen ser protagonistes de l'educació escolar dels seus nens. I així cadascú escombra cap a casa i tots obliden el propòsit pel qual existeix una escola, un sistema i diferents administracions educatives, i que uns mestres són els propis nens. És una visió del món sense cap mena de dubte refutable, però crec que el centre d'aquesta escena l'ha d'ocupar l'alumnat. En aquest sentit no podem oblidar la rellevància dels pares i familiars, però el protagonista indiscutible d'aquesta pel·lícula és l'alumne. 

 

Tothom diu, perquè pretén creure en ell, que el projecte de societat que tenim ha de ser tan bo com el sistema educatiu que posseïm. En la meva humil opinió ningú vol viure en una societat mediocre amb un sistema educatiu mediocre i uns ciutadans igualment mediocres. Per tant, la qualitat educativa és pràcticament un imperatiu. Així, la comoditat en la què ens hem instal·lat no  pot servir d'escut a cap element primordial del nostre sistema. Podria trobar-se un parapet similar, però la pretensió és millorar tots els partícips de la nostra comunitat. 

 

Per descomptat es fa necessari mirar el passat per aprendre dels nostres errors amb l'objectiu de no tornar a repetir-los en el futur. Ara bé, actualment s'observa el temps passat i s'aprofundeix en problemes que s'haurien d'afrontar amb valentia. No sembla tenir en compte a l'hora de legislar sobre l'educació els tractats internacionals del nen i de les persones amb diversitat funcional als què estem obligats tots els que juguem cert paper en l'aprenentatge inclusiu dels nostres infants. 

 

Per posar dos exemples explicaré que, amb l'aparició de les noves tecnologies de la informació i amb la comunicació, cada dia es converteix en més imprescindible la figura del professor-mestre, la funció del qual passa ara a ser la d'acompanyant en el camí que emprèn l'alumne al seu càrrec. També i com a exemple de l'anterior, s'hauria d'esmentar que el període educatiu no suposa un parèntesi en la vida de ningú durant el qual es dóna una preparació per a la vida. Si això no fos així, aquest temps forma part integrant de la pròpia vida. Resumint, no es tracta d'una nota al peu en la vida de ningú sinó d'un capítol de la mateixa.

 

Com a part integrant d'ella, no s'ha d'intentar la construcció d'uns ciutadans homogenis, ja que la societat no és ni molt menys homogènia. Més que heterogènia, se situa en el pla de la diversitat. Per tant, és insensat i nociu separar les persones des de ben joves emmarcant-les en artificials compartiments. L'escola i la societat s'assemblen a dos miralls que es reflecteixen mútuament, de manera que tot el que passa en una passa també en l'altra. Inevitablement, la millora en una porta el progrés de l'altra.