Quan facis el currículum


No fa gaire llegia que el periodista Thomas L. Friedman recomanava que en cas de buscar feina no ens esforcéssim tant en explicar allò que hem estudiat o aprés per l'experiència, sinò allò que podem fer amb el que sabem. Sembla que al mercat de treball cada cop li interessa menys quins estudis, màsters o formació complementària hem realitzat; o bé on hem treballat o quines responsabilitats assumit, i en canvi vol saber què podem aportar de concret partint del nostre bagatge. Tot plegat, mostra les conseqüències de l’esborrament de les fronteres entre l’espai públic i el privat. 
 
Si fas cas d'aquests consells, quan tornis a fer el teu currículum, et pot ajudar pensar que en aquest nou marc totes les dimensions de la vida poden ser generadores d’ocupabilitat, poden ser elements de potencial interès des de la perspectiva productiva. Això pot obrir però també tancar possibilitats. Depèn de la posició i del punt de partida.
 
Fa poques setmanes ha arribat a les nostres pantalles una pel.lícula basada en la vida d'Hanna Arendt. Aquesta filòsofa ens dóna elements per entendre què suposa aquest esborrament de de les fronteres entre l'espai públic i el privat. Per a ella, el desenvolupament tecnològic i l’abundància a la que hem arribat com a societat, lluny d’apropar-nos a la llibertat, està suposant un retorn al que anomena la condició de l’animal laborans. Aquell per a qui l’activitat productiva està lligada al cicle de les necessitats biològiques. O potser podríem dir naturals, i aquí caldria entendre que per a nosaltres, subjectes del segle XXI, la naturalitat està en el consum. En tot cas, el que és important, és que per a aquest subjecte, la condició humana, es basa en donar resposta a les necessitats i no en exercir la llibertat d'acció. 
 
En el mercat laboral, la llibertat d'acció, té a veure amb la possibilitat de circular per aquest espai públic en condicións de protecció de la part de la nostra vida que és el no-treball, de la resta de les nostres opcions vitals. Per la seva banda, sota la lògica de l'animal laborans, la circulació pel mercat laboral parteix d'una posició de servitud a les seves lleis en nom de les necessitats que han de ser cobertes. Així de paradoxal és la nostra situació actual: el que se'ns presenta com una forma de desenvolupament professionalment pot ser la certificació de la nostra submissió. La dificultat cada cop més gran per separar la vida privada dels espais públics d'exercici laboral pot arribar a  revolucionar el concepte mateix de treball. 
 
Però com ja apuntavem, la incidència d'aquests canvis està desigualment distribuida. el que per alguns és major llibertat, per altres és major esclavatge. La possibilitat de transformar aquesta situació passa per l'educació. Però l'educació en majúscules. Es a dir, aquella que et permet entendre i transformar el món en que vius i no només adaptar-t’hi.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Marisol Monfort
3.
Bon dia Xavier!

Valga'm Déu, quina entrada!! Realment si que està canviant el món laboral (i per algú amb molt poca experiència, encara més) i ens demana cada cop ser més competitius i mostrar totes aquelles habilitats i potencialitats alhora de buscar feina i de treballar. M'ha sembla molt dura l'afirmació "el que se'ns presenta com una forma de desenvolupament professionalment pot ser la certificació de la nostra submissió", donat que i com bé afegeixes al final, el que per a alguns pot ser una oportunitat, per a d'altres pot ser la vulneració més extrema.
Treballo en una ONG on malhauradament toco la cara més magra de la NO FEINA i certament es fa molt difícil haver de dotar de mecanismes a persones cada cop més submisses, cada cop més destruïdes, cada cop més vulnerables... Anar veient els processos de destrucció de les persones fa molt mal, no tant sols a les mateixes persones - incapaces de veure que hi ha llum - sinó als mateixos professionals...
La veritat és que la teva entrada m'ha culpit el cor!
  • 0
  • 0
Cat Barcelona
2.

Alfonso, si quieres te puedes ir a trabajar a Alemania. AH! ESPERA! creo que te pedirán el alemán.

  • 0
  • 0
Alfonso Balado Funcasta Mataró
1.
Por desgracia creo que el problema no sólo es ese. Si no que en muchos sitios, movido por motivos políticos en muchos casos no ven más que los papeles, y puede ser que la ausencia de un papel o un título como por ejemplo en mi caso el Catalán C, impida que una persona que quiere trabajar para las personas en vez de papeles tenga que pensar trabajar como trabajador social en otro sitio donde ese papel no produzca tal miopía.
Parece ya que uno que no tenga el calalán c no sea catalán, pero por las PERSONAS que he ido atendiendo y he ido conociendo, me temo que si que existen otros catalanes como yo que no tenemos ese papel y decidan comunicarse con el otro idioma OFICIAL que existe en mi pais.
  • 2
  • 4

Comenta aquest article