Vot o multa

Potser només des de la necessària utopia, proposo reflexionar, o millor, reprendre el debat sobre un tema poc mencionat: la obligatorietat de visitar les urnes.

Convertir el vot en obligació.

Un dels pilars de la democràcia és la participació del poble. I la forma més evident i més vinculant de participació és el vot. L’execució del poder real que tenim, encara que només sigui una porció milionèsima del total.

De poc serveixen les discussions pels passadissos, bars i allà on es donin, si finalment no generen intenció i acció de vot.

Què pot significar que en unes eleccions la participació no rondi més del 50%?

Es pot interpretar com un insult a la democràcia o, com a mínim, com una agressió.

Els governs haurien d’estar atents a engrescar als no participants.

Però pot passar que al govern que ha sortit electe només amb el 50% de participació, ja li sembli bé que en les properes eleccions segueixin votant els mateixos...

Malauradament estem educats per a regular-nos via “por al càstig”. Per exemple, sovint en carretera no sobrepassem els 120km/h, no perquè considerem que sigui perillós o incorrecte, sinó per por que si ho fem, ens sancionin.

Si segueix estant tot (o gairebé tot) regulat per càstigs, encara que sovint discutiblement exagerats, tan per elevats com per minsos (com es pot veure en la proposta actual de reforma del codi penal), per què no s’inclou també el càstig a l’abstenció?

Que el fet de no votar estés prohibit “bajo multa de...”.

Encara que la multa fos d’un import simbòlic, podria provocar una reacció molt necessària en la gent que pensa que no és necessari anar a votar si “total, per a que segueixi tot igual!”.

Doncs, precisament els que ara no diuen res, podrien sembrar llavors de noves opcions polítiques més humanes.

Opcions que tinguessin en compte també als que de moment no van a votar.

Per a qui volgués expressar senzillament el desencant amb totes les opcions disponibles, hi ha el vot nul, molt diferent del vot en blanc.

I per a qui pogués dir “vaja, ara he d’anar a votar i no tinc ni ideia de què proposen els diferents partits polítics, ni de com em podria afectar a mi. És més, quan sento a parlar de polítiques de dretes o d’esquerres no se ben bé a què es refereixen...”, es veuria obligat a, com a mínim, demanar consell a algú de confiança. I començar a documentar-se!

És fàcil imaginar que l’índex de participació en l’entorn social és escàs. “¡Total pa qué!”.

I per altra banda, també és fàcil imaginar que aquest índex, en les classes més privilegiades, és proper al 100%.

Doncs la proposta és que per a acostar-se a una democràcia més saludable i equilibrada s’eduqui en la cultura de la participació i en el cas de l’accés a les urnes, convertir el vot en obligatori.

Que votar, a més d’un dret, sigui un deure¹.

-

¹ L’any 1997 Arend Lijphart va publicar el següent estudi en aquesta línea: http://www.people.fas.harvard.edu/~iversen/PDFfiles/Lijphart1997.pdf