Europa 2020... La prioritat són les persones?


L'acció política dels darrers anys s'ha centrat en la construcció de ciutats, en la consolidació d'infraestructures i en l'assoliment d'un creixement econòmic ràpid. Cap d'aquestes accions s'ha demostrat prou eficaç per crear una societat més equitativa, justa i redistributiva.
 
Els nostre país i Europa en el seu conjunt s'enfronten a un moment de transformació. La crisi ha tirat per terra aquests anys en els quals hem cregut que teixíem un progrés econòmic i social i ha deixat a la vista les moltes debilitats estructurals del model de creixement europeu.

Segurament els responsables de tot plegat s'han oblidat de les persones. Dubto que els pares d'Europa, consideressin avui aquesta Unió Europea del capital i dels beneficis, com l'Europa que ells van somiar. Adenauer, Monnet, Schuman, Spinelli, i d'altres.... segurament van treballar per fer un projecte allunyat de la realitat actual.

Mentrestant, el món segueix movent-se amb rapidesa i els reptes (mundialització, pressió sobre els recursos naturals, envelliment, pressió dels mercats, empobriment dels països del sud…) s'intensifiquen. Els especuladors segueixen fent l'agost i els pobres cada vegada són més i més pobres.

En aquest context la UE ha desenvolupat una nova estratègia: EUROPA 20201. Aquest estratègia vol, segons es diu en els documents que la defineixen, d'una banda, prendre en les mans de la UE el seu propi futur; d'una altra pretén garantir l'èxit d'Europa actuant col·lectivament com a Unió i finalment planteja que ajudi a sortir enfortits de la crisi i converteixi a la UE en una economia intel·ligent, sostenible i integradora que gaudeixi d'alts nivells d'ocupació, de productivitat i de cohesió social.  No és un mal plantejament si tothom es creu allò que s'hi diu.

EUROPA 2020 constitueix una visió de l'economia social de mercat d'Europa per al segle XXI i proposa tres prioritats que es reforcen mútuament: Creixement intel·ligent: desenvolupament d'una economia basada en el coneixement i la innovació. Creixement sostenible: promoció d'una economia que faci un ús més eficaç dels recursos, que sigui més verda i competitiva. Creixement integrador: foment d'una economia amb alt nivell d'ocupació que tingui cohesió social i territorial.

I per a poder assolir aquestes prioritats la UE proposa un seguit d'objectius: el 75 % de la població d'entre 20 i 64 anys hauria d'estar ocupada; el 3 % del PIB de la UE hauria de ser invertit en I+D; hauria d'arribar-se a l'objectiu «20/20/20» en matèria de clima i energia2 (inclòs un increment al 30 % de la reducció d'emissions si es donen les condicions per a això); el percentatge d'abandó escolar hauria de ser inferior al 10 % i almenys el 40 % de la generació més jove hauria de tenir estudis superiors complets; el risc de pobresa hauria d'amenaçar a 20 milions de persones menys.

Torno a dir, no està gens malament poder assolir aquest objectius. Calen dos condicions creure el que proposen i posar-hi els recursos per a assolir-los. Crec, sincerament, que a finals del 2013 encara hi som massa lluny. Encara cal fer molt camí, encara ens trobem davant el repte de fer possible una Europa més de tots i per a tots. Mentre els nostres governants pensen en polítiques d'immigració per “evitar allaus de persones”, no van a l'arrel de la qüestió i en aquest context ningú pensa a dissenyar i aplicar polítiques transversals que enforteixin les capacitats de les persones, en un moment en que els recursos públics seguiran essent escassos i caldrà aprofitar-los al màxim.

Repeteixo, si algú s'ho creu segurament aprofitarem aquesta oportunitat… potser serà la darrera.

-

1 Comunicación de la Comisión, de 3 de marzo de 2010, «Europa 2020: Una estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador»
2 Comunicación de la Comisión, de 3 de marzo de 2010, «Europa 2020: Una estrategia para un crecimiento inteligente, sostenible e integrador»

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article