Barcelona, marca social


L'Ajuntament de Barcelona va publicar el passat 4 de desembre el Decret d'Alcaldia de contractació pública responsable amb criteris socials i ambiental.
 
Les clàusules socials detallades al text s'aplicaran de forma obligatòria a tots els contractes de compra de serveis i productes que dugui a terme el Consistori, tant de manera directa com a través de les seves empreses públiques. La instrucció estableix com a condició sine qua non que l'empresa adjudicatària reservi almenys un 5% dels contractes laborals necessaris per executar la contractació de persones en risc d'exclusió o de persones amb discapacitat. A més, s'hauran de subcontractar un 5% del pressupost de l'adjudicació a Centres Especials de Treball o empreses d'inclusió social i per participar a la licitació, les empreses amb 50 treballadors o més hauran d'acreditar que compleixen la reserva del 2% de la plantilla per a persones amb discapacitat (antiga LISMI, avui integrada a la Llei General de la Discapacitat recentment aprovada).
 
Així, la mesura de Govern suposarà la incorporació directa al mercat de treball d'un número important de persones en risc d'exclusió social, entre les que es troben les que tenen una discapacitat del 33% o més.
 
Aquesta és, sense dubte, una fita molt important, pionera no només a l'Estat espanyol sinó també a Europa. En els últims anys ens hem acostumat a sentir només noticies negatives relatives a aquest col·lectiu, com per exemple l'últim informe del Ministeri de Treball i Seguretat Social sobre la inserció laboral de les persones amb discapacitat a Espanya, que fixava un augment de la taxa d'atur en un 100% des de que va començar la crisi econòmica al 2008.
 
Per fi podem sentir una bona noticia i més quan, en època de restriccions pressupostàries, l'administració ha apostat per una solució imaginativa que ajuda a la inserció de les persones amb discapacitat a la nostra societat. Una mostra de la normalització que va més enllà de les ajudes socials i contempla crear llocs de treball per a aquest col·lectiu com una necessitat de primer ordre.
 
Iniciatives com aquesta haurien de convertir-se en exemples per a d'altres administracions públiques, que un cop donat el pas des de la Ciutat Comtal, repliquin el model perquè passi de ser un fet extraordinari a una pràctica ben comú. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article