Altres consideracions de l’anàlisi de PISA: efectes als adolescents i famílies

Ja han passat uns dies des de la publicació de l'informe PISA 2012. Aquest programa d'avaluació internacional que impulsa l'OCDE, permet que els sistemes educatius tornin a ocupar primeres planes, titulars i capçaleres. Durant uns quants dies, es fa ressò del rànquing, de l'evolució dels països respecte els resultats del trienni anterior, de les fórmules d'aquells classificats amb major èxit i s'analitzen les dades que aporta l'informe, amb major o menor rigor i profunditat, en funció de qui i com faci aquesta revisió. Tanmateix, l'anàlisi implica una alta reactivitat política, que trepitja - tal i com inspira la Consellera d'educació balear -, la reflexió pedagògica.

 

Afortunadament, han estat moltes les reflexions i opinions d'experts que han nodrit el debat i han posat de manifest, més enllà de capçaleres i titulars, dades d'alt interès. Els nivells d'excel·lència i de fracàs, el grau de despesa (pública i privada) en matèria d'educació, la vigència de la competitivitat vers el model de l'equitat, l'exigència d'accés i formació dels mestres i professors; constitueixen temes que aprofundeixen en les causes i conseqüències dels resultats obtinguts. Per tant, és convenient valorar la complexitat d'aquesta anàlisi, evitant la ceguesa determinista centrada únicament en els resultats finals. En la meva opinió, no és possible avaluar un sistema escolar, i per tant, una realitat educativa, a partir de proves quantitatives, exclusivament.

 

Aprofitant la serenitat que ens aporta trobar-nos a l'estela de la fugacitat informativa, és important introduir altres elements per a la reflexió. Més enllà de la validesa que se li vulgui donar a l'avaluació PISA, cal tenir en compte quins efectes té per als estudiants que representen la mostra avaluada. I quan em refereixo als estudiants, em refereixo als nostres adolescents. Aquells adolescents que, dia a dia, escolten que es troben a la cua de l'educació. Aquells adolescents que senten, que per molt que estudiïn, és molt possible que es trobin a l'atur, conformant així, la major taxa d'atur juvenil de la Unió Europea. Molts de vosaltres els veieu cada dia. Tenen dificultats per accedir a un sistema equitatiu que els permeti compensar, com molts reconeixen, les seves mancances. Fins i tot alguns, són acusats de fer disminuir la puntuació per ser d'origen immigrant.

 

Els preocupa això als adolescents? Què en pensaran ells del seu futur? I què en pensen les seves famílies de tot això? De quina manera les motivem a implicar-se en l'educació escolar dels seus fills quan les necessitats primàries no estan cobertes? Quina tranquil·litat els donem a les famílies amb més dificultats i menys cultura acadèmica (entesa com a l'estimulació, el suport i l'acompanyament als seus fills durant l'etapa escolar)? I els mestres i professors, en quin lloc queden? Cometríem un acte de profunda candidesa, si penséssim que res d'això, tindrà conseqüències sobre l'autoestima d'adolescents i famílies (que principalment es trobin en situacions de desavantatge i dificultats), i del col·lectiu de mestres i professors.

 

La manca de competitivitat, la pobresa, la falta d'expectatives en un projecte vital, el patiment, la diferència (quan parlem de la resta, del signe menys), la culpa... Si l'escola no només s'encarrega dels processos d'ensenyament-aprenentatge, on radica la millora de la qualitat de vida dels nostres adolescents i sobretot, d'aquells més desfavorits? Quin és l'efecte de tot aquest clima dins l'esfera emocional en un període tan crític del cicle vital familiar i individual? Però no havíem dit que l'educació en valors també era fonamental? Fa unes setmanes eren portada temes com l'augment de la violència de gènere (i de no gènere) entre adolescents, el sostre de vidre que les desigualtats generen, la importància de poder compensar als alumnes amb pares sense estudis per a millorar el seu nivell. On queda tot això ara?

 

En fi, ens trobem en l'era de la fugacitat informativa. Però potser no hem d'oblidar que tota estela, deixa el seu rastre.