Aquestes festes de Nadal on fas reunions amb família i amics diverses persones que saben que hem dedico a la comunicació en el món de la salut mental m’han fet el comentari de: Has vist al metro que hi ha un anunci sobre els trastorns mentals? Però també m’han dit: Què és això de que estan buscant un famós que doni la cara? I per aquestes preguntes vaig començar una petita reflexió que, com moltes de les meves reflexions, encara no té conclusió.
Fa cosa dos mesos el moviment Obertament va treure una nova campanya on buscava que un famós donés la cara i expliques a tothom que conviu amb un trastorn de salut mental i que això no l’impedeix desenvolupar la seva professió o ser una persona social.
Encara no hem pogut veure cap famós que recolzi la campanya (no perquè no tinguin trastorns de salut mental, sinó perquè com tothom, tenen por a ser discriminats) però només amb aquest lema: Es busca famós que doni la cara per la salut mental ja es fa una mica de xivarri.
Encara no hem pogut veure cap famós que recolzi la campanya (no perquè no tinguin trastorns de salut mental, sinó perquè com tothom, tenen por a ser discriminats) però només amb aquest lema: Es busca famós que doni la cara per la salut mental ja es fa una mica de xivarri.
Curiosament poques setmanes després sortia una campanya dels laboratoris Janssen, i recolzada per FEAFES, que hem pogut veure en anuncis que han posat a diaris catalans o a parades del metro de Barcelona. En aquesta ocasió aquesta campanya deia: Acaba con tus prejuicios sobre la enfermedad mental.
La primera campanya, la d’Obertament, surt del moviment social català: Fòrum Salut Mental, Salut Mental Catalunya (antiga FECAFAMM i que pertany a FEAFES), el moviment en primera persona de salut mental ADEMM, La Unió i el Consorci de Salut i Social de Catalunya.
La segona campanya és dels laboratoris Janssen i està recolzada per FEAFES, la Sociedad Española de Psiquiatría, la Sociedad Española de Psiquiatría Biológica, Fundación Española de Psiquiatría y Salud Mental i també Asociación Española de Neuropsiquiatría y el CIBERSAM.
Amb això què vull posar de manifest? No sé si els punts de vista diferents venen per l’organització que ha pres la iniciativa (plataforma social o laboratoris farmacològics) o per l’atreviment del moviment català (es veu clarament que ha tret una campanya molt més atrevida i a la vegada arriscada, ja que els recursos econòmics són pocs i amb poc havien de fer molt de soroll. Cosa que es tradueix en sortir als mitjans de comunicació però sense pagar espais publicitaris sinó perquè ha cridat l’atenció del periodista i vol dedicar-li un temps a aquest tema.)
També cal dir que si la campanya catalana hagués posat: Es busca famós que doni la cara per la seva malaltia mental, definitivament mai trobarien a cap persona que volgués posar-se l’etiqueta de malalt, però suposo que uns laboratoris que fan medicament deuen estar acostumats a utilitzar aquesta etiqueta de malaltia.
També m’agradaria saber quina campanya realment és més efectiva i és capaç de trencar aquest estigma sobre els trastorns de salut mental. Pel meu parer -encara que jo ja estic sensibilitzada davant mà -, la més efectiva és Obertament. No només perquè ha dissenyat uns cartells per a marquesines, diaris i metros com ho ha fet Janssen, sinó perquè aquests cartells són mil vegades més atrevits i criden molt més l’atenció alhora que obra petites converses de vermut de diumenge o de transport públic on es debat quins famosos tenen trastorns de salut mental i si aquella silueta que surt al cartell és la de Shakira, Punset, el tenista Nadal, i Risto o la d’una altra persona.
I si us he d’acabar de convèncer per una de les dues, us convido a llegir el reportatge sobre famosos i salut mental que va escriure la meva companya de revista i periodista, Laura López, titulat Sortir de l’armari on veureu a una Catherin Zeta-Jones, Jim Carrey o Megan Fox donant la cara per la salut mental. I perquè, us imagineu el dia que surti un famós català o espanyol donant la cara i tots els mitjans comencin a parlar sobre salut mental? (creuem els dits per a que sigui d’una forma real i no distorsionada.)
De totes formes, vingui d’on vinguin les campanyes m’agrada mourem per Barcelona o llegir un diari i veure que la salut mental està a l’ordre del dia. Vosaltres amb quina campanya us quedeu? Estic disposada a que em convenceu!
Segurament moltes malalties mentals es deuen poder redreçar només amb coses naturals...però bé...jo, ho sento, sóc una mica Puta i ramoneta en el sentit que gairebé tot ho veig 50-50%...gran indecisa, però crec que gran realista, també. La nostra societat i englobo ja a tot el món, no només Occident, som mig-mig, mig química mig-natural.
Lo natural va més lent i no sempre funciona, tampoc, ojo. Jo crec que lo millor és combinar una mica de tot. Però bueno, endavant amb la teva lluita, si he de tirar cap a algun cantó és més cap al teu que cap al de les farmaseutiques males males males... :)
Salut per tothom !
Estic d'acord amb tu Josep David, en que cal saber qui fa les campanyes, què hi ha al darrera.
Però també cal no ser hipòcrites i reconéixer que les pastilles que fan laboratoris funcionen per a certes persones i certes malalties mentals, així que no todos los laboratorios son "malos muy malos". Evidenment no és ètic buscar fer negoci a costa de malalties, però no neguem realitats com les que es donen, que són que, algunes persones, amb cert medicaments psiquiàtrics, milloren. Punto pelota. Si vols, seguim al fòrum d'Activament.
http://amsm.es/2014/01/05/informacion-sobre-la-esquizofrenia-campana-antiestigma-y-marketing-encubierto-acerca-de-la-web-esquizofrenia24x7/
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari