Fa unes setmanes vaig gaudir de l'oportunitat de veure aquesta obra de teatrei.
Ho vaig viure com un regal, una incitació a la reflexió.
Una petita finestra al gran cor d'un indigent.
Aquest indigent que evitem mirar, que ens fa nosa, que ens incomoda quan inevitablement ens l'anem trobant dia rere dia...
L'escòria de la societat, diran uns.
L'inevitable subproducte de la societat de consum, diran altres.
Ja se sap, qui pot comprar s'ho mereix tot. Qui no pot, “que le den”...
Com si tot fos una cursa en la que l'atenció, l'interès, només se'l mereixen els que arriben als primers llocs de la classificació.
Oblidant fàcilment dos punts bàsics. El primer és que en la cursa de la vida, no totes les persones parteixen del mateix punt d'origen, encara que sí sembla que han d'arribar al mateix punt de destí. El segon, que la vida enfocada com una cursa, no és vida.
No és vida, humana.
I si a més constatem que la cursa ha estat deliberadament organitzada amb l'objectiu de crear una gran massa de persones inhumanes al servei d'una petita elit que riu d'amagat, però que tampoc és feliç perquè no en te prou maiii, poder toca plantejar-se si no caldria una mica d'esforç per a informar-se, despertar l'esperit crític i gosar actuar; lluitar per una nova ètica on es tingui en compte l'Altre. On es tingui en compte que si l'altre no és feliç, que si l'altre ha de viure com un cargol, jo tampoc puc ser feliç.
-
i Obra de la compañía Momos Teatro: Cargols.
ii Tesi àmpliament desenvolupada al documental: L’Encerclement.
Gracias Toni,
Es un honor y un placer leer tu opinión.
Aprovechamos entonces para recordar a todo el mundo que los primeros tres domingos de marzo (2, 9, 16) Cargols vuelve a Barcelona a la Sala PORTA4 (Gracia) a las 18h.
Gracias
Momos Teatro
con este panorama, es logico que el tema de la indigencia es vea agravado.
Pero...no olvidemos que en cualquier sociedad, por muy idilica que fuere siempre nos encontraremos de todo... en otras proporciones, si...pero habra de todo, ya que son mucos los factores que intervienen, la educacion, los patrones de referencia, la propia actitud ante la vida y las adversidades, las oportunidades, la suerte... y tantos otros
este tema yo... no lo veo tan evidente....
un saludo
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari