Treball social i comunitari, model de futur


La situació del treball social en els darrers anys es caracteritza per una intervenció emmarcada en un model cada vegada més assistencial i individualista, en el qual s'ofereixen serveis i/o prestacions orientades a problemes concrets. La relació entre el professional i el ciutadà es redueix a la resposta estandarditzada, protocolaritzada i burocràtica davant la demanda explícita que realitza la persona usuària. Aquest model d'intervenció té un doble efecte: per una banda, la persona no participa activament en el procés de canvi orientat a la resolució dels seus problemes, i per l’altra és un model que crea una gran insatisfacció als professionals.

Actualment, davant la problemàtica estructural d’una realitat social en què impera la incertesa, la manca de recursos públics, la vulnerabilitat dels drets de la persona, i l'increment de les desigualtats i les injustícies, creiem fermament que hi ha d'haver un canvi en el model d’intervenció perquè les respostes s’ajustin a les necessitats d’avui. És imprescindible que tots reaccionem i tornem a obrir espais d’intervenció on es treballi conjuntament amb la comunitat.

El treball comunitari és un referent metodològic que ha tingut molta rellevància en l’exercici del treball social, des dels seus inicis i en diferents moments de la història. Mitjançant les accions d’impulsar, conscienciar i mobilitzar la participació activa dels col·lectius, pretén aconseguir un canvi social i una millora de les condicions de vida col·lectives fomentant el protagonisme de les pròpies persones.

El treball comunitari, a més de mètode, és també un estil i una concepció d'intervenció social; és una forma que té el treballador social d’involucrar-se en la vida social de la comunitat, reivindicant i denunciant les injustícies i les desigualtats; empoderant i acompanyant les persones, que són els principals agents de canvi de la seva situació. Per aquests motius, el treball comunitari comporta un posicionament i un compromís polític per a l’acció.

Des del Col·legi Oficial de Treball Social volem donar un impuls a aquest model i hem promogut un grup motor format per professionals de diferents àmbits del treball social, incloent l’universitari, per reflexionar i promoure el treball comunitari. La nova comissió treballarà uns eixos estratègics que siguin referents per a la professió i que destaquin el posicionament, el compromís, la reflexió i la formació per tal d’avançar metodològicament, enfortir la professió i els professionals, i fomentar la implicació de la ciutadania.

El proper 14 de febrer a les 16:30h en parlarem en un taller formatiu que tindrà lloc a la seu del col·legi (Portaferrissa 18), impartit pel Col·lectiu de Professionals del Treball Comunitari. (Aforament limitat, amb inscripció prèvia. Més informació properament a www.tscat.cat)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Alfred Rivera Barcelona
2.
El que és més sorprenent del Treball Social Comunitari desenvolupat pels serveis socials els darrers anys és la mala pràctica que sembla estar agafant pes sobre els "Drets" suposats sobre aquests tipus de projecte que determinats "professionals" o departaments voldrien impossar a la resta de treballadors i treballadores que volen implantar models similars.

Es pot considerar una molt mala pràctica. Pensem en què passaria si el metge d'un hospital segrestet una forma d'intervenir quirúrgicament impedint que ningú la faci servir sense que l'anomenin a ell i amb el logo de l'Hospital al costat. Això seria considerat una molt mala pràctica.

En el treball comunitari, això ha començat a passar i, en ple segle XXI de lliure circulació de coneixement gracies al qual han nascut internet, sistemes operatius com linux o android, apple també ho ha incorporat i fins i tot Microsoft allibera part del seu codi per millorar, ho conidero una mala praxis i ho hem de fer saber. Els projectes comuntiaris d'èxit s'han de deixar divulgar i copiar per a millorar-los compartint aquestes millores i sota criteris de llicències lliures que permetin que s'escampin les bones pràctiques sense la intenció de sotmetre al replicant respectuós a condicions absurdes, retrògrades i fora de temps i espai.
  • 0
  • 0
Maria Rosa Monreal L'Hospitalet
1.

Us encoratjo a seguir en aquesta línea, i us felicito. En el marc de treball compartit que tenim els tres col.legis professionals promotors del Congres de serveis socials bàsics, crec molt oportu que poguem pensar espais de co-creacio com el que proposeu.
Endavant!

Maria Rosa Monreal
comissionada pel #cssb14

  • 1
  • 0

Comenta aquest article