Sobre Incerteses Adolescents

Adolescents, joves i incerteses, així és com comença aquesta reflexió, intentant identificar algunes de les problemàtiques o dificultats que s'ens plantegen dia a dia durant la tasca d'integració i vinculació social de joves i adolescents de la xarxa de Salut Mental. Així, una de les qüestions més recurrents, la qual dificulta en moltes ocasions la seva incorporació i participació en les dinàmiques socials, és el buit que envolten les eternes preguntes del "què és el què m'agrada?", "cap a on vull orientar el meu futur?". Preguntes i incerteses que no només interpel·len a aquest col·lectiu específic, sinó que es fan presents i son pròpies d'aquestes etapes vitals.

 

Tenint en compte i partint del sistema social, polític, i, sobre tot, econòmic i educatiu que ens aconteix, la realitat juvenil esdevé més complexa del que sembla. Joves perduts en la incertesa d'un mon competitiu que els ha situat en una posició de passivitat i no-participació. En aquest cas específic, parlem de joves de la xarxa de salut mental, nous membres de la xarxa, amb diagnòstics en molts casos força recents, envoltats d'angoixa, dificultats i patiment i que sota el paraigües d'una etiqueta psiquiàtrica queden enclaustrats en una situació d'apatia, conformitat, poca confiança en si mateixos, i amb un temor constant al fracàs. 

 

Parlem d'un buit comú en molts d'aquests joves, els quals, quan es proposen iniciar o seguir amb la tasca dels diferents plantejaments que comporten les etapes d'adolescència i joventut, es veuen encorsetats entre l'ideal de normalitat i participació real a la comunitat (escola ordinària, feina...) i els recursos especials i específics de la xarxa de Salut Mental. Un anar i venir constant de l'un a l'altre sense massa expectatives de futur i amb poques idees o desitjos reals que encaminin aquesta construcció de futur.

I què és el que faré quan sigui més gran? A què em vull dedicar? Com vull ocupar el meu temps lliure?

 

Una demanda clara, "vull fer alguna cosa amb la meva vida", acompanyada d'una pressió social difícil de gestionar, la qual es transforma en una difícil recerca d'interessos, aficions i capacitats. Una recerca del què m'agrada comporta indubtablement una mirada cap a un mateix, cap a qui sóc, cap al que m'identifica o em caracteritza, quines són les meves potencialitats, preferències, habilitats, mancances i un seguit de qüestions que d'alguna manera influeixen i intercedeixen en la construcció de la pròpia identitat. Una identitat adolescent, que necessita fer el pas a l'adultesa i que oscil·lant entre el rol social en el que els col·loca el diagnòstic, la pressió social, i la necessitat de tenir una realització personal, intenta obrir-se pas per a definir-se i consolidar-se. 

 

Parlem d'una situació emergent que ens atropella en l'actualitat i de la que encara avui no existeixen massa respostes clares, però que d'alguna manera ens fa repensar la nostra tasca educativa. Tornar a pensar en com aconteix aquesta nova realitat juvenil, intentant fer un canvi de perspectiva i d'aquesta manera apropar-nos a la responsabilitat social de la situació per deixar de focalitzar el problema en el subjecte i així deixar de problematitzar a aquests joves/individus.

 

Ara, obre els ulls i mira'm, què és el que veus?