Sobre “la relació” entre el professional i “l’usuari/a” Del decidir a l’actuar: del “problema” a la “solució” (IV)

Avui, tornem a deixar enrere la cobertura del refugi, les bromes entre companys i l’escalfor del sac; per disfrutar de l’esgarrifança agradable que sentim quan ens “deixem portar” entre nous paratges. Mirant enrere, intuïm el recorregut ja fet. Avui, ja és la quarta etapa d’aquesta particular passejada entre aquells elements i/o premisses que podrien definir qualsevol “relació” – o vincle – entre el professional i l’usuari/a.

Recordeu les cinc premisses?

1) El “vincle” professional – en el context de treball als SSAP – es constitueix a partir de dues “identitats” lliures – en principi -, i per tant responsables, en definitiva, dels seus propis actes.
2) El “vincle professional” es construeix en i durant el procés d’acompanyament d’una persona – grup o família –.
3) Tot “vincle professional”, es construeix i es desenvolupa en la voluntat de constituir un punt de “suport” i/o “ajuda” en el desenvolupament i el benestar general – d’una persona, família grup i/o comunitat. ¿No sé si seria molt atrevit considerar-ne també la felicitat?
4) Tot “vincle professional” es construeix i es desenvolupa, encara que l’altre – l’usuari – no et vulgui ni veure i/o et desitgi el pitjor dels mals. Cal recordar-ho: actuem en pertinença a un sistema legal concret.
5) El “vincle professional” es constitueix en dependència allò que – o bé per la persona, o bé per l’administració – es designa com un “problema”.

Avui em cal afegir una observació més:

-) Tot “vincle” professional – en el context de treball als SSAP – es desenvolupa en la intenció de reincorporar “identitats” lliures i responsables en un sistema operatiu i social concret, potenciant la seva autonomia; capacitant-les per prendre les seves pròpies i lliures decisions.

Fa uns mesos llegia una cosa semblant a: “la nostra vida és el resultat d’aquelles decisions que vam prendre, i el resultat d’aquelles altres que, per contra, vam decidir no prendre”.

Per mi va ser una frase reveladora. “Estem condemnats a decidir”.

De vegades, no sé si us hi haureu fixat mai, hi ha qui quan les coses li van malament, o no para de trobar-se en problemes, fa de tot (perquè la creativitat humana és així de genial) però res del que fa, li acaba servint de massa.., “sortir del foc per caure a les brases” en deien els avis. Hi ha qui fuig dels problemes – i sempre està fugint -. Hi ha qui amaga el cap, mentre el problema el té al clatell. Hi ha qui n’acusa als altres – també hi ha qui en culpa les forces de la natura -...

“Perquè no sereu lliures quan els vostres dies estiguin sense preocupacions i les vostres nits sense un desig ni una queixa. Ho sereu quan, encara que aquestes coses us envoltin, sapigueu enlairar-vos per damunt d’elles i sense cap lligam”¹


-