Davallada de la qualitat en l’atenció a les dones víctimes de violència i els seus fills i filles

Durant el passat mes de febrer, els professionals d’aquests serveis s’han assabentat que des del Departament de Benestar Social i Família es proposa la disminució del nombre de professionals que afectaria de manera diferent aquests serveis; fins i tot, alguns perfils professionals desapareixen de les plantilles, com és el cas de les inseridores laborals dels SIE. En altres casos, l’afectació passa per reduir el nombre de professionals que exerceixen una mateixa funció (psicòlegs i educadors socials, bàsicament), disminuint així la disponibilitat d’atenció a les dones i infants que fan ús d’aquests serveis.
A banda de la problemàtica laboral que s’engega amb aquesta mesura i que deixa al carrer moltes dones, els professionals volen que es conegui com tot això té una afectació de la qualitat dels serveis que, en teoria, han de donar resposta al mateix nombre de casos amb menys efectius.

Evidentment, les més afectades seran les dones que utilitzen aquests serveis i que a partir d’ara veuran com, per exemple, on abans atenia el seu fill o filla una psicòloga especialitzada en infància, ara no ho farà, o almenys no una professional amb aquesta especialització.

Les darreres dades a nivell europeu indiquen com la problemàtica de la violència masclista continua en proporcions que fan avergonyir als Estats membres, i direccionen les recomanacions cap a l’augment de polítiques i recursos per aturar aquesta lacra actual (Conveni d’Estambul, que els Estats membres de la Unió Europea acaben de signar).

No s’entén, doncs, que en aquesta conjuntura, la nostra Administració, la que paguem tots i totes, decideixi retallar la qualitat dels serveis que les víctimes d’aquesta problemàtica puguin rebre.

La seva argumentació passa per reduir despeses en aquests serveis per poder obrir-ne d’altres i que donin abast a més població, i ho entenem. Però, amb quina qualitat?

Si del que es tracta és de sortir ben parat a les estadístiques, i que aquestes reflecteixin que s’atén a més població, és una bona mesura. Si del que es tracta és de donar una atenció amb la millor qualitat possible, no ho entenem. Disposar de més equipaments, ens sembla una bona mesura. Que aquests nous equipaments es generin a costa de reduir-ne d’altres i deixar gent al carrer, és desvestir un sant per vestir-ne un altre.

Que s’atengui a més gent que pateix aquesta situació és positiu. Que es deixi de donar la mateixa qualitat en l’atenció és un artifici perquè es pugui sortir a la foto inaugurant un nou equipament, i no ens sembla bé.

Les dones que han patit violència, necessiten atenció i recursos amb qualitat, no fotos d’inauguracions amb rendibilitat política, manipulació del seu patiment i victimització secundària.  

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article