Un congrès internacional amb una decidida intencionalitat de promoure canvis

Barcelona acollirà els propers dies 30 i 31 de maig i 1 de juny el Primer Congrés Internacional d’Orientació per a la inclusió. Els dies previs: 28 i 29 de maig son dies de pre-congrés amb una proposta, no menys interessant, que els dies del congrés pròpiament dit.
Com sorgeix la iniciativa? Sorgeix de la bona entesa, col.laboració i voluntat de treballar en xarxa de l’associació ACPO (Associació catalana de psicopedagogia i orientació), ACO (Associació catalana d’orientació) i COPOE (Confederación española de psicopedagogia y orientación).

En una distesa conversa amb el president i secretària de l’ACPEAC, associació promotora d’ aquesta iniciativa, em parlen de les relacions prèvies  iniciades en altres trobades, m’expliquen la necessitat del treball en xarxa i la voluntat d´ avançar cap a una transversalitat del model d’orientació a Catalunya.

En aquest congrés s’abordaran  els àmbits educatiu, social, laboral  i els diferents cicles vitals.

Els temes, ponents, taules rodones i patrocinadors els podeu trobar a la web: www.barcelonainclusiva2014.net

Quina característica destaquem? La voluntat i l’interès de fer presents els resultats a la societat, que no es quedin només en els apunts i el record dels participants. I, si tot funciona tal com està previst , les conclusions i propostes arribaran al Parlament de Catalunya, Congreso de Diputados inclús a la U.E.

Si és possible, també es crearà un grup de treball internacional que vagi més enllà dels estats.

L’acollida, m´expliquen, ha estat bona.  Hi ha una important participació hispano-americana presentant comunicacions i participant com a congressistes i un bon nombre d’Universitats que s’hi han adherit, Fem esment, també, del suport aportat per la Diputació i l’Ajuntament de Barcelona.

Reflexionant sobre l’oportunitat d’aquesta proposta, em pregunto:

-S’han anat aconseguint les propostes que M.Ainscow i Booth varen liderar a partir del 2006: reconèixer drets humans, respectar diferències, fomentar i aconseguir la participació en tots els àmbits, l’equitat... ?

-S’han transformat cultures per aconseguir societats inclusives?

-S’ha implementat la filosofia inclusiva en les polítiques educatives dels països, tal com aconsellava la UNESCO (1990)?

-Tots els individus tenen accés a oportunitats d’aprenentatge equivalents? (OCDE 2004).

-Tenim l’escola inclusiva en una societat inclusiva?

-Es treballa als municipis per aconseguir comunitats inclusives?

A la vista està que el camí encara és molt llarg, s’ha de fer molta feina i les iniciatives com les d’aquest congrés són fonamentals per replantejar  la realitat i donar-li aire fresc en forma de propostes engrescadores.

Desitgem molt bona feina i manifestem el nostre interès per conèixer els resultats.