Famílies empobrides, societat en risc

D’un temps ençà, la situació de socioeconòmica ha afectat de manera clara i significativa un gruix significatiu de famílies dels nostre país i les ha portat a un empobriment insostenible. En aquest context, la família –entesa com una de les cèl·lules bàsiques de la societat que té com a funcions la protecció, alimentació, estimació i transmissió de models culturals i socials entre els seus membres— sovint no pot respondre a les seves funcions.

La responsabilitat de la criança dels infants correspon als pares, que han de proporcionar-los un entorn de benestar on puguin créixer amb harmonia. La repercussió d’una situació familiar de vulnerabilitat afecta de manera especialment més greu els menors, ja que les mancances marcaran el seu desenvolupament i, en menor o major grau, la seva vida adulta se’n ressentirà. Els experts adverteixen que no invertir en els infants que es troben en condicions d’adversitat els aboca directament a patir risc d’exclusió social, ja que els priva del seu dret a la igualtat d’oportunitats i dels recursos necessaris per créixer i desenvolupar-se adequadament. Invertir en infància és invertir en futur.

Les entitats que treballem amb famílies que pateixen situacions de precarietat constatem i vivim de primera mà les conseqüències que comporta la pobresa. Els efectes es manifesten en termes físics i psicològics des del punt de vista de la salut de la persona, però també des del punt de vista social, econòmic i democràtic, tal com exposem al document elaborat per la Comissió de Famílies d’ECAS ‘Empobriment i famílies: línies vermelles i mesures urgents’.

Com hem alertat sovint des del tercer sector social, hi ha unes línies vermelles que no podem traspassar, i en aquest sentit cal garantir els drets de les persones a una vida digna. El sistema de protecció social ha de prestar una especial atenció als col·lectius més vulnerables i assegurar que puguin cobrir les necessitats bàsiques: alimentació, habitatge, salut, educació i uns mínims ingressos.

La preservació de la família com a eix vertebrador de la societat present i futura és fonamental i cal donar resposta a les demandes socials que avui se’ns plantegen. Cal actuar davant els processos d’empobriment amb polítiques públiques que estableixin com a prioritat la reducció de la pobresa i la prevenció de l’exclusió social, amb plans d’inclusió i suport a la família.

Les entitats de tercer sector hi estem treballant, però és imprescindible una actuació conjunta i corresponsable per part de polítics, sindicats, empreses i societat en general.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article