Un treball per cada 110 aturats


Fa pocs dies Asempleo (associació que agrupa a diferents ETT) i AFI (agrupació de consultories) presentaven un estudi que entre altres dades assenyalava que per cada lloc de treball hi ha cent-deu aturats.

Encara que no m'estranyen les xifres crec que donen una idea esbiaixada de la realitat. Poden fer creure que un aturat té una probabilitat entre cent-deu per poder accedir a la feina. Encara que això matemàticament pot ser cert, socialment no.

Veiem-ho. Imaginem-nos que en una vacant laboral per cobrir s'hi presenten cent-deu persones. Segurament el primer filtre, aquell que s'estableix amb els requisits de formació, l'experiència o altres aspectes personals, ja no el superarà el setanta-cinc per cent de les persones. És habitual que les empreses ajustin els requisits que soliciten en funció del volum de currículums en els que volen aprofundir. Per aquest motiu pot donar-se que per algunes feines es demanin o valorin coneixements que dificilment es posaran en pràctica. En tot cas ens trobaríem que quedaria un grup d'unes trenta persones.

Si fem cas del que diuen els experts, a partir d'aquí cal tenir en compte que la millora de la productivitat ve sobretot per la capacitat de les persones a adaptar-se a les condicions canviants de la feina. Què ens trobarem? És possible que dos terços d'aquestes trenta persones no s'hagin plantejat abans la possibilitat de treballar en aquest tipus de feina. No formava part de les seves expectatives i en realitat, no saben si encaixaran. Tots ells motius per no prioritzar la seva contractació. En definitiva, en el procès final, ens trobarem que només quedarien deu persones en condicions d'un bon ajust al lloc de treball. I per tant, en condicions reals d'acedir a aquesta feina.

La pregunta que s'ha de fer l'aturat és en quin grup s'està. En els 110 primers?; en els 30 segons? o en els 10 finals? En realitat la probabilitat real la trobaríem en aquest darrer grup i no en el primer. Però aquí el problema és com trobar aquestes ofertes.

Habitualment la feina es busca en totes les direccions, multiplicant la presentació en ofertes de tot tipus. Això està afavorit per l'existència de potents cercadors de feina que permeten una gestió molt gran d'ofertes de tot tipus, al que s'hi suma la dràstica reducció de les polítiques actives d'ocupació adreçades a donar  suport i orientació a les persones. Normalment aquest tipus d'estratègia no millora molt les nostres probabilitats mentre sí ho faria la millora en la identificació dels camps professionals on connecten les ofertes laborals  amb les capacitats i els interessos. En definitiva transformar un percentatge en una oportunitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article