Pisa i els problemes de l'adolescència

El mes de desembre, amb l'hivern entrant i a les acaballes de l'any, es van publicar els resultats triennals de l'informe PISA. Amb ells, els mitjans de comunicació van poder desgranar de diverses maneres les possibles conseqüències dels resultats obtinguts, així com l'anàlisi dels diversos factors incidents en les xifres obtingudes. Per a la comunitat educativa va resultar ser un gèlid temporal que els va posar al punt de mira durant diverses setmanes.

Uns mesos més tard, coincidint amb l'inici de la primavera, es van publicar, per primer cop, els resultats de l'informe que avalua les capacitats i habilitats del alumnes de 15 anys per a resoldre problemes de la vida quotidiana, vinculats amb les matemàtiques i la lectura per ordinador. Altra vegada, les dades indiquen que els nostres adolescents estan per sota la mitjana de l'OCDE a l'hora d'enfrontar i resoldre problemes de la vida real relacionats amb aspectes més pràctics de l'aprenentatge. De nou, aquestes "bones noves" han deixat als agents educatius i als nostres adolescents al bell mig d'una tempesta de crítiques.

Parem un moment i mirem endavant. S'apropa l'estiu, època de temperatures agradables, de dies llargs, de calidesa. El fet és que per a la majoria suposa un moment de descans o, si més no, un període amb més temps de relaxació. Aprofitem aquest moment per a posar l'ull en aquelles iniciatives i accions que normalment no tenen el suficient impuls, per part dels "mass media", per a esdevenir notícia. Potser ens sorprendriem de la quantitat d'accions creatives i eficients que tenen un impacte positiu en els nostres adolescents i, per tant, en el futur de la nostra societat. Són accions que treballen per la integració de coneixements de diverses àrees i profunditzen en la complementarietat dels valors i l'aprenentatge. Per una banda, no podem oblidar que cap d'aquestes funcionaria si els propis nanos no hi volguéssim prendre part. Per altra banda, cal reconèixer la capacitat d'innovació, els coneixements tècnics, la sensibilitat social i educativa i els valors que molts professionals i organitzacions posen en marxa amb uns recursos molt castigats i limitats per les pròpies institucions que després es lamenten dels resultats, en la meva opinió fragmentats, que les proves d'avaluació internacional ofereixen.

És per aquest motiu que em nego rotundament a acceptar que els nostres adolescents i joves no són prou bons resolent problemes de la vida quotidiana. Potser caldria observar, amb més deteniment, a quin tipus de problemàtiques centren la major part dels seus recursos i prioritats i de quina manera ajudem els adults i la societat en general a realitzar aquesta complexa tasca en aquesta complexa etapa. Potser les institucions i organitzacions que, a partir de l'obtenció de dades rigoroses, han desenvolupat accions que permeten que els adolescents puguin resoldre problemes del seu quotidià (des del reforç de continguts fins a l'acompanyament socioeducatiu i/o psicosocial) amb èxit haurien de compartir els seus recursos. És clar que cal preservar el genuí de cadascuna de les accions i reconèixer-ne l'autoria. Tanmateix, sóc partidari de tenir molt en compte les experiències d'èxit i posar-les en pràctica adaptant el que sigui necessari a cada realitat. En ocasions, les organitzacions i els professionals que les conformem ens sentim propietaris i no dipositaris de les experiències d'èxit. Al final, el més just, és que tothom es pugui beneficiar d'aquestes experiències. Ara bé, amb cautel·la. Això no es tracta de copiar al veí sense tenir en compte la singularitat de cada organitació. No deixem que la forta calor de l'estiu ens confongui.