La corrupció: és endèmica?

Dia sí, dia també, ens llevem amb una nova notícia vinculada a la corrupció (política o vinculada a polítics). És un “fenòmen” ja habitual que perillosament podem anar obviant o deixant de costat encara que ens indigni, ens faci fins i tot fàstic i ens ompli de desconfiança vers l’altre.

Els entesos historiadors ens diuen que no és una novetat, que hi ha constància de pràctiques de corrupció ja des de les antigues civilitzacions: Egipte, Mesopotàmia, Roma, Grècia... Crec que Maquiavel deia que difícilment un estat pot afirmar-se sense aquestes pràctiques. Els règims totalitaris del segle XX l’han practicada però les democràcies liberals actuals l’han de seguir practicant? i l ètica dels que governen, on és?

Segur que la majoria dels polítics d’aquestes democràcies son honrats però el nombre dels casos que surten a la llum (provats o en procés) són molt elevats, massa.

Les interrelacions entre el món financer: grans empreses, bancs, lobbies amb els governs, partits, administracions... no es poden basar en les bones pràctiques i l’honradesa? És més forta la cobdícia de les persones que els formen?

La connivència de silenci, la lentitud dels tribunals de justícia, manca de control efectiu del frau fiscal i la prescripció dels delictes de corrupció no ajuden gens ni mica a lluitar contra aquesta xacra de la nostra vida social.

És que no pensen en el mal que fan i els seus efectes? Desprestigi (també dels que no són corruptes), dels partits polítics en general, augment de la desconfiança i l’escepticisme dels ciutadans a l’hora de votar, pot reduir inversions, desanima els treballadors honrats contribuents i segur que té un resultat molt negatiu en l’economia i l’avenç del lloc on es produeix, sigui municipi, comunitat autònoma o europea.

Quina contradicció: els que ens exigeixen impostos cada vegada més elevats s’eximeixen a sí mateixos de pagar-los. Bon exemple!

És molt preocupant que l’esfera política sigui un àmbit especialment propici per a aquests comportaments i sorgeixen els interrogants: quan la persona ocupa posicions de poder tendeix a abusar-ne? S’autoexculpen pensant que el seu comportament el justifica el benefici a tercers? Les pràctiques immorals s’encomanen en conviure en un entorn de comportaments deshonestos generalitzats?

M’agradaria tenir respostes sinceres i directes, dels que es troben en aquests entramats, explicacions clares del que passa i explicar (no justificar) perquè es converteixen en pràctiques habituals. Seria una de les maneres de posar-hi remei.

El que penso, des de la meva condició de ciutadana, és que calen polítics amb uns valors molt sòlids i ferms que no claudiquin a la primera de canvi que, quan arriben, denunciïn les males pràctiques en comptes de “pujar-hi al carro”.

Sense els valors de la honradesa, la integritat i la sinceritat totes les Lleis de transparència actuals i futures seran insuficients ineficaces i fàcilment esquivades.

Mentrestant, tolerància zero.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article