Housing First, canvi de paradigma per als sensesllar i per als professionals

Posar la persona al centre de l’atenció ha esdevingut gairebé un mantra que, en l’àmbit dels serveis socials, fa força temps que sentim i reivindiquem. Però quantes vegades no ens trobem encara mirant d’encaixar demandes i necessitats amb catàlegs de serveis i prestacions predefinits i quadriculats?

El model de treball amb persones sense llar anomenat housing first,-primer la casa- que dóna la volta al plantejament aplicat fins ara de “primer el tractament” –i el compliment d’una sèrie de requisits i exigències— per començar proporcionant un habitatge individual a partir del qual treballar la resta d’aspectes, planteja una ocasió perfecta per posar a prova el tan desitjat enfocament centrat en la persona atesa.

Els resultats obtinguts a diversos països on s’està aplicant des de fa anys –començant pels Estats Units a la dècada del 1990 i continuant per Canadà, Regne Unit, França, Holanda Portugal...— fan que el nou model arribi a casa nostra amb tots els indicadors a favor. A més de tenir un cost inferior als programes amb albergs i altres tipus d’allotjament i de suposar importants estalvis en altres tipus d’atencions, principalment sanitàries, el factor clau és que la millora de la situació de les persones ateses és espectacular en tots els sentits: autonomia, salut, higiene, nutrició, hàbits de son, relacions amb la família, integració social...

L’evidència de les experiències de França i Portugal presentades a la jornada Housing First fa uns dies a Barcelona, organitzada per Arrels Fundació i el Departament de Treball Social i Serveis Socials de la Universitat de Barcelona, va ser aclaparadora. El canvi de paradigma i la revolució que suposa són obvis pel que fa a les persones sense llar, que tal com va afirmar un dels testimonis aportats en primera persona –alcohòlica i toxicòmana, avui treballadora referent al projecte Un Chez-Soi d’Abord de Paris— “recuperen l’esperança i poden materialitzar els seus somnis”; però aquest canvi revolucionari radica en bona part en la innovació que representa també per als professionals.

L’element multidisciplinari i el trencament de les barreres entre els diferents perfils que formen part dels equips d’atenció (metges, infermeres, educadors i treballadors socials, psicòlegs...) contribueixen a la nova mentalitat i la nova mirada que planteja el housing first: no es tracta d’aportar coneixements segmentats des de diferents disciplines per cobrir necessitats diverses, sinó d’escoltar, respectar i fer equip amb la persona atesa. Sense presses, sense pretendre encaixar els processos evolutius de cadascú en els paràmetres i les respostes que estipula el servei. El focus es posa en generar confiança i respectar sempre les decisions de la persona per treballar les potencialitats individuals a través del vincle.

Per als professionals és una oportunitat d’innovar, experimentar i combinar la intervenció amb la recerca, però sobretot representa un enriquiment de les nostres capacitats i una ocasió per posar en pràctica el nou model centrat en la persona. Amb resultats tangibles i amb la possibilitat de retornar la dignitat al col·lectiu més vulnerable, estigmatitzat i exclòs de la nostra societat.