Un intent: Legitimant l'experiència


La experiencia tiene algo de la opacidad, de la oscuridad y de la confusión de la vida, algo del desorden y de la indecisión de la vida. Por eso, en la ciencia tampoco hay lugar para la experiencia, por eso la ciencia también menosprecia la experiencia, por eso el lenguaje de la ciencia tampoco puede ser el lenguaje de la experiencia.
Jorge Larrosa – La experiencia y sus lenguajes

Què entenem quan parlem d'experiència? Quin lloc ocupa o quin lloc deixem que ocupi aquest “saber propi” del fer i del pensar-se a un mateix en la nostra societat i pràctica pedagògica? Recuperant paraules de Jorge Larrosa, i en els àmbits del saber científic, sembla que l'experiència és quelcom obscur, desendreçat, sense formes ni mecanismes d'objectivació i amb un llenguatge força espontani e imprevisible.

Fent al·lusió a les categoritzacions del saber, aquell relacionat amb l'experiència ocupa el lloc del no vàlid, del poc fiable, aquell que incomoda, entre d'altres coses, per les poques o nul·les possibilitats d'homogeneitar-lo.

D'aquesta manera, la nostra ciència moderna ha intentat durant anys tancar l'experiència en parets d'objectivitat, encorsetar-la sota paràmetres positivistes, de control i de fàbrica, amb la pretensió d'elaborar-la i així donar-li un caràcter universal.

Per tant, ens preguntem, és possible, o millor dit, té sentit abordar l'experiència sota categories objectivables i homogènies?

D'alguna manera tots aquests esforços científics que l'elaboren per intentar universalitzar-la acaben per inivisibilitar-la, per situar-la en un lloc confús, en terrenys inestables patint una metamorfosis del que és la seva essència. L'experiència doncs està en risc, en risc de ser neutralitzada i desactivada, en risc de ser conceptualitzada i convertir-se en un imperatiu, en risc que el seu caràcter subjectiu es converteixi en quelcom ambigu i relatiu i la deixi immobilitzada i en fora de joc.

Intentem recuperar doncs l'experiència en el terreny educatiu i com a eina pedagògica, amb precaució, recuperem el seu sentit i apostem pel seu llenguatge i la seva subjectivitat. Intentem  doncs dotar-la de veu i com a eina en la nostra tasca educativa. Parlem del que l'experiència ens permet pensar, del que l'experiència ens permet dir i construir. Intentem propiciar escenaris pedagògics on l'experiència no sigui un miratge que en apropar-nos es comenci a diluir, ni quelcom temorós, il·legítim i sense valor.

Intentem pesar doncs en punts de vista educatius on a través de l'experiència i l'experimentació puguem arribar a d'altres esquemes i maneres de pensament. On el “jo” tingui espai de maniobra, on la subjectivitat i el mateix llenguatge puguin ser fonts de coneixement. Reivindiquem doncs l'experiència, dignifiquem-la, intentem apostar per la incertesa, la provisionalitat, el cos, la subjectivitat, la finitud i d'aquesta manera apostem per les reflexions dels subjectes sobre si mateixos, sobre el que som i el lloc que ocupem. La no imperativitat, el llenguatge propi i la reivindicació dels sabers profans, no com a estructura amb marges clars sinó com quelcom dinàmic i fluït.

Tanca els ulls i escolta'm…
El que sents i el que veus puc ser jo mateix o la construcció que tu fas dia rere dia sobre mi.
El que veus pot ser quelcom singular i diferent o la marca d'allò temorós i indesitjable.
El que veus puc ser jo com a subjecte amb drets i deures o un individu estacionat en categories
discriminatòries.El que veus pot ser desig, essència i il·lusió o ànimes robades per la normalitat.
El que veus en definitiva pot ser la possibilitat d'un món singular amb persones singulars o la
construcció d'una realitat castrant a causa dels normalismes i el desconeixement.
Ara, obre els ulls i mira'm, què és el que veus?

Anna Bermejo Navajas

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article