El repte pendent de l’atenció social i sanitària integrada

Si estem d’acord que el focus de l’atenció que prestem des del treball social s’ha de posar en la persona, i no en el catàleg de recursos que podem oferir des de diferents àmbits, nivells administratius i institucions, la integració de l’acció dels diferents professionals és un factor clau perquè la resposta es doni amb la màxima eficàcia i eficiència. En els darrers vint anys hi ha hagut més d’un intent per part dels serveis socials i sanitaris d’avançar en aquesta direcció, però el repte continua pendent.

En el marc del model biopsicosocial d’atenció a les persones –en què els professionals del treball social ens ocupem tant de la part ‘psico’ mitjançant l’acompanyament i el suport individual, com de la ‘social’ prenent en consideració els factors d’entorn i treballant la interacció—, la visió integral de les necessitats només és possible des del coneixement i el reconeixement mutu dels diferents professionals. Tal com sosté Fernando Fantova, és a partir d’aquest acostament que se sumen sabers per millorar la intervenció.
La polivalència de les treballadores socials emana del fet que fem front a la complexitat: a més de les capacitats individuals, treballem la interacció i les xarxes relacionals de les persones, abordant situacions en què intervenen múltiples factors. Per això és especialment rellevant que, des del compromís, el respecte i la responsabilitat, col·laborem des de les especificitats de cadascú per consensuar un diagnòstic comú.

El camí no és fàcil perquè la intersecció entre sistemes i enfocaments diversos genera arestes que cal llimar per fer possible l’encaix, però tenint en compte que partim d’un objectiu comú —l’autonomia de la persona, la salut en la seva accepció més àmplia i el benestar social—, el repte que ens planteja l’atenció social i sanitària integrada és una bona ocasió per exercir la nostra capacitat d’aglutinar respostes amb visió de conjunt. És a dir, d’intentar fer fàcil allò que sembla difícil, de donar el salt del repartir –tasques, especialitats, responsabilitats—, al compartir.

El reconeixement de les habilitats i les competències de l’altre és la clau de volta per al treball en xarxa i la col·laboració, que si bé ja es dóna en la pràctica quotidiana, falta que es reconegui des de les institucions i adquireixi caràcter oficial. El Pla Interdepartamental d'Atenció Social i Sanitària, aprovat per la Generalitat fa vora un any, representa un nou intent de desenvolupar el paradigma i estem d’acord que sigui l’Administració qui el lideri, però no oblidem que cal comptar amb tots els agents que hi puguin sumar.

Apostem, doncs, per legitimar i promoure espais de col·laboració i intercanvi, per traçar plans de treball conjunts amb propòsits clars i processos definits. Espais permeables i d’ampli abast, que vagin més enllà de l’atenció primària i incorporin els serveis especialitzats. I acompanyats de les eines necessàries perquè el treball en xarxa sigui real i efectiu, com ara un sistema d’informació únic per als àmbits social i sanitari que permeti no només accedir a les històries clíniques compartides, sinó també explotar les dades de manera integrada per conèixer millor la realitat social. Una compartició que caldrà fer amb totes les garanties que estableix la llei, però que resulta imprescindible també per avaluar l’impacte de les intervencions posant el focus on reclamàvem al principi: en les persones ateses.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Assumpta Clopas Martorell
1.
Realment és una tasca pendent, tant de bo el nou Pla Interdepartamental tingui temps, espais i recursos per tal de que es pugui desplegar.
Calen, però molts canvis de mentalitat entre els professionals, feu esment a dos aspectes: oficialitzar el reconeixement al treball de l'altre, en teoria existeix però l'aplicació pràctica encara és lluny i això també impedeix passar del repartir al compartir pel que fa referència a l'elaboració de plans de treball conjunts i al trball en xarxa en general. Felicitats per l'exposició que feu del tema.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article