La dimensió social de la mediació

La mediació està en boga i la difusió que se n’està fent des de diferents institucions sembla que comença a crear consciència en la societat en relació a les noves formes de gestió dels conflictes. Des del punt de vista judicial no només ofereix una via d’escapament al sistema, sinó que en contraposició al mateix aporta beneficis en termes de costos econòmics i personals. En aquest sentit és lògic que la sensibilització i la promoció de la mediació s’estigui vertebrant sobretot en base a aquests beneficis, però no hauríem d’oblidar la perspectiva social que també aporta.

En la mediació i la gestió dialogada del conflicte es crea equilibri entre les parts, es legitimen els pensaments, les opinions o les actuacions de persones, i se les empodera perquè siguin protagonistes de les seves decisions i es responsabilitzin del seu procés. La mediació dóna veu a persones que, d’una altra manera, potser no podrien resoldre el conflicte en un pla d’igualtat; repara el dany causat, genera ponts i noves formes de relació i de comunicació, incorpora les diferències de l’altre, fa pedagogia de l’escolta i el diàleg... i un llarg etc.

Totes aquestes característiques i finalitats que es donen a nivell micro en els processos de mediació són la base de nous comportaments, noves habilitats socials, nous valors i noves maneres de conviure i relacionar-se entre les persones. Citant Aleix Ripoll, “la mediació en els últims anys ha passat a oferir una complexa i complerta filosofia de la relació, de la comunicació i del tracte social”.

Extrapolant-ne els beneficis al nivell macro, la mediació com a eina i la gestió no violenta o dialogada dels conflictes com a mètode tenen una dimensió social en el sentit que ajuden a desenvolupar un canvi en la societat cap a la disminució de la fractura social i la violència; cap a una societat més cohesionada i més participativa; amb una ciutadania empoderada i autònoma, capaç de forjar una millor convivència. Com diu el mestre John Paul Lederach, “la mediació pot ser eina i estratègia de canvi social”.

Aquesta dimensió social de la mediació ha de poder ser coneguda i reconeguda per la societat, no només com a element pedagògic i divulgatiu, sinó també com a factor que reforci el potencial de canvi que la mediació pot desenvolupar en la societat.