L’ascensor social, les targetes black i l’ocupabilitat


Sembla que va ser Lluís XIV, anomenat també el Rei Sol, el primer que va fer construir un ascensor al Palau de Versalles. Basat en un sistema senzill de contrapesos li servia per a visitar les seves amants instal·lades en la zona alta del Palau. L’any 1829 es va fabricar a Londres el primer ascensor mecànic com a atractiu turístic i més endavant, en els magatzems Haugwout de Nova York, per a ús públic. En tot cas, no serà fins al segle XX quan començarem a utilitzar la idea d’ascensor per fer referència a la mobilitat social de les classes treballadores. I l’educació serà el que permet aquest ascens.

Darrerament, però, veiem que als pisos inferiors cada cop baixa menys l’ascensor. Això s’acompanya de noves lògiques que li disputen el protagonisme a l’educació.

Però fixem-nos també en què està passant als pisos de dalt. Per exemple als de Bankia on 79 consellers amb targetes Black van dilapidar 15,2 milions d’euros en plena crisi. Vist això, sembla que el motiu dels pocs viatges als pisos inferiors es déu a que l’ascensor està sobreocupat fent desplaçaments només entre les plantes superiors. L’important a remarcar és que aquests desplaçaments, igual que els sobresous, no tenen a veure amb qualificació de les persones, ni amb la seva utilitat social, ni tampoc amb la valoració professional que en fa el mercat de treball. Aquests sobresous no estan pagant allò que la persona val laboralment. Quan Bankia paga aquests sobresous en realitat no fa sinó venerar-se a ella mateixa. Al seu poder. En Blesa i la resta de consellers només serien el seu instrument Per això l’ascensor social no funciona.

L’ascens social a través de l’educació cada cop té més problemes per explicar què passa, per què persones qualificades no disposen d’oportunitats mentre altres guanyen salaris estratosfèrics. El risc del discurs actual de l’ocupabilitat és que només sigui capaç d’explicar l’ascens d’algunes persones i que acabi culpabilitzant aquelles amb majors dificultats per adaptar-se als canvis.

La invenció de l’ascensor va fer viable la construcció de gratacels. El seu encallament actual en els pisos superiors demostra que per alt que sigui el gratacels, per riquesa que es generi, si l’ascensor no ens hi porta, tenim un problema social. Potser l’ocupabilitat faria bé en revisar aquests efectes per millorar el seu poder de mobilització pel canvi.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article