Eleccions
El 24 de maig votarem per elegir alcaldes municipals, el 27 de setembre (en principi) per conformar el Parlament de Catalunya, del qual en sorgirà el President de la Generalitat de Catalunya i, si no decideixen el contrari, al desembre votaríem pel Congrés dels Diputats del Regne d’Espanya del qual se’n deriva un President de l’Estat.
El calendari electoral a nivell mundial va força ple aquest 2015, el proper dijous 7 de maig es celebren les eleccions generals al Regne Unit per la Cambra dels Comuns. Aquesta cambra conjuntament amb la dels Lords i la Reina conformen el Parlament del qual, normalment, en surt el Primer Ministre i el seu govern. Però molts ja miren el novembre del 2016, que és quan s’escollirà el President dels Estats Units d’Amèrica o al 2017, amb les eleccions de França i Alemanya.
Curiosament en aquestes campanyes locals, nacionals o estatals del 2015 no serà habitual sentir a parlar dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que molt probablement s’aprovaran aquest setembre per tots els Estats Membres de l’Assemblea General de les Nacions Unides i que haurien de marcar la política internacional fins el 2030.
Val la pena llegir el document que ha preparat el Secretari General Ban Ki-moon “El camí cap a la dignitat pel 2030: acabar amb la pobresa i transformar vides protegint el planeta”. (Per cert acaben de renovar el site de l’ONU, potser és cosa de la barcelonina Cristina Gallach que va ser nomenada Sots-Secretaria General per les comunicacions i la informació pública al desembre del 2014.)
És doncs un bon moment per recordar la Campanya per una Assemblea Parlamentària a la ONU que doni veu directa als ciutadans en aquest organisme internacional que enguany compleix 70 anys.
Economia
El 17 de maig de 1930 uns mesos després del dijous negre del 29, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Japó, el Regne Unit i Suïssa conformen el Banc Internacional de Pagaments (BIS). Tenia el mandat de facilitar la cooperació entre els bancs centrals amb encara la primera Gran Guerra a la memòria.
Al juliol de 1944, després de la II Guerra Mundial, a la Conferència de Bretton Woods on es van crear el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional es va aprovar una resolució que demanava la liquidació del BIS. Però el 1948 es decideix que contribuirà a la reconstrucció europea jugant un paper clau per a la seva unió monetària.
Els anys 60 es consolida dins del BIS el G10 dels principals bancs centrals del món, que la crisi del 2007 va convertir en el G20 tot i que són 60 països d’arreu del món els que tenen accions del BIS.
Avui l’objectiu principal del BIS és promoure l’estabilitat monetària i financera, el seu President és Christian Noyer i el seu Director General l’espanyol Jaime Caruana (que va ser director del Banc Central d’Espanya del 2000 al 2006).
Sí, he simplificat molt i no he fet referència ni al Banc Central Europeu, ni a la Reserva Federal dels Estats Units, ni als fons sobirans, etc. que tenen un paper molt important dins del BIS i en l’economia mundial.
En qualsevol cas, totes aquestes institucions i òrgans tenen els seus sistemes de governança però en cap cas la ciutadania hi juga un paper directe i, fins i tot, és un taulell de joc que s’escapa al món polític. Aquí ens caldria una proposta creïble de governança democràtica econòmica mundial.
Confiança i valors
Tenim molt presents els casos de corrupció política, no tant presents les condemnes al Deutsche Bank o el Citibank manipulant l’economia mundial i un gran desconeixement per falta de transparència dels organismes econòmics internacionals. Ara és l’economia la que té sobirania sobre els ciutadans i les seves institucions democràtiques.
Els partits polítics del sud d’Europa estan en crisi o transició cap a nous models. Sembla que vindran governs febles en temps durs i que els mercats i la troika continuaran governant.
En aquest temps VUCA (volàtils, incerts, complexos i ambigus) correm el risc de mirar la foto desenfocada i en el marc petit que ens presenten. L’atur i la pobresa no són problemàtiques només locals, és necessària una acció local i global coordinada per enfrontar els reptes de la humanitat.
Cal refermar la confiança pròpia i en els altres, revisar els valors i a partir d’ells mirar fora del marc que ens dibuixen i enfocar bé per a construir un món millor per a tots. La creació de valor compartit i propostes com l’economia del bé comú haurien de trobar ressò a diferents nivells de la política per, sobretot, retornar als ciutadans la sobirania sobre l’economia.
El 24 de maig votarem per elegir alcaldes municipals, el 27 de setembre (en principi) per conformar el Parlament de Catalunya, del qual en sorgirà el President de la Generalitat de Catalunya i, si no decideixen el contrari, al desembre votaríem pel Congrés dels Diputats del Regne d’Espanya del qual se’n deriva un President de l’Estat.
El calendari electoral a nivell mundial va força ple aquest 2015, el proper dijous 7 de maig es celebren les eleccions generals al Regne Unit per la Cambra dels Comuns. Aquesta cambra conjuntament amb la dels Lords i la Reina conformen el Parlament del qual, normalment, en surt el Primer Ministre i el seu govern. Però molts ja miren el novembre del 2016, que és quan s’escollirà el President dels Estats Units d’Amèrica o al 2017, amb les eleccions de França i Alemanya.
Curiosament en aquestes campanyes locals, nacionals o estatals del 2015 no serà habitual sentir a parlar dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que molt probablement s’aprovaran aquest setembre per tots els Estats Membres de l’Assemblea General de les Nacions Unides i que haurien de marcar la política internacional fins el 2030.
Val la pena llegir el document que ha preparat el Secretari General Ban Ki-moon “El camí cap a la dignitat pel 2030: acabar amb la pobresa i transformar vides protegint el planeta”. (Per cert acaben de renovar el site de l’ONU, potser és cosa de la barcelonina Cristina Gallach que va ser nomenada Sots-Secretaria General per les comunicacions i la informació pública al desembre del 2014.)
És doncs un bon moment per recordar la Campanya per una Assemblea Parlamentària a la ONU que doni veu directa als ciutadans en aquest organisme internacional que enguany compleix 70 anys.
Economia
El 17 de maig de 1930 uns mesos després del dijous negre del 29, Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Japó, el Regne Unit i Suïssa conformen el Banc Internacional de Pagaments (BIS). Tenia el mandat de facilitar la cooperació entre els bancs centrals amb encara la primera Gran Guerra a la memòria.
Al juliol de 1944, després de la II Guerra Mundial, a la Conferència de Bretton Woods on es van crear el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional es va aprovar una resolució que demanava la liquidació del BIS. Però el 1948 es decideix que contribuirà a la reconstrucció europea jugant un paper clau per a la seva unió monetària.
Els anys 60 es consolida dins del BIS el G10 dels principals bancs centrals del món, que la crisi del 2007 va convertir en el G20 tot i que són 60 països d’arreu del món els que tenen accions del BIS.
Avui l’objectiu principal del BIS és promoure l’estabilitat monetària i financera, el seu President és Christian Noyer i el seu Director General l’espanyol Jaime Caruana (que va ser director del Banc Central d’Espanya del 2000 al 2006).
Sí, he simplificat molt i no he fet referència ni al Banc Central Europeu, ni a la Reserva Federal dels Estats Units, ni als fons sobirans, etc. que tenen un paper molt important dins del BIS i en l’economia mundial.
En qualsevol cas, totes aquestes institucions i òrgans tenen els seus sistemes de governança però en cap cas la ciutadania hi juga un paper directe i, fins i tot, és un taulell de joc que s’escapa al món polític. Aquí ens caldria una proposta creïble de governança democràtica econòmica mundial.
Confiança i valors
Tenim molt presents els casos de corrupció política, no tant presents les condemnes al Deutsche Bank o el Citibank manipulant l’economia mundial i un gran desconeixement per falta de transparència dels organismes econòmics internacionals. Ara és l’economia la que té sobirania sobre els ciutadans i les seves institucions democràtiques.
Els partits polítics del sud d’Europa estan en crisi o transició cap a nous models. Sembla que vindran governs febles en temps durs i que els mercats i la troika continuaran governant.
En aquest temps VUCA (volàtils, incerts, complexos i ambigus) correm el risc de mirar la foto desenfocada i en el marc petit que ens presenten. L’atur i la pobresa no són problemàtiques només locals, és necessària una acció local i global coordinada per enfrontar els reptes de la humanitat.
Cal refermar la confiança pròpia i en els altres, revisar els valors i a partir d’ells mirar fora del marc que ens dibuixen i enfocar bé per a construir un món millor per a tots. La creació de valor compartit i propostes com l’economia del bé comú haurien de trobar ressò a diferents nivells de la política per, sobretot, retornar als ciutadans la sobirania sobre l’economia.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari