Externalitzar no és privatitzar

La política és l’activitat que s’ocupa de resoldre les problemes i les necessitats que plateja la convivència col·lectiva d’una societat. Dit d’una altra manera, és l’acció destinada a fer possible un projecte col·lectiu, promovent la participació ciutadana en tant que posseeix la capacitat de distribuir i executar el poder, segons sigui necessari, per promoure el bé comú. Aquesta acció es concreta en el treball, la voluntat i la capacitat d’obrir i apropar la gestió dels assumptes públics al conjunt de la societat i a la ciutadania.

Uns dels objectius centrals de les administracions públiques ha de ser el de proporcionar els millors serveis públics en condicions d'eficiència i equitat. Però la política no s'acaba en les institucions ni el servei a la societat es limita a allò que fan les administracions exercint les seves competències i responsabilitats. Un Estat modern ha d’estar obert a les iniciatives que sorgeixin de l'esfera privada per respondre als reptes econòmics i socials que té plantejats, ja sigui en la dinamització del teixit productiu i la creació d'ocupació estable o en el desplegament de dispositius d'atenció als col·lectius més vulnerables.

Amb les eleccions municipals ja celebrades, ens trobem ara en ple període de negociacions i acords per aconseguir majories de govern als diferents municipis de Catalunya. Sens dubte, un dels temes que formarà part de l’agenda, de la mateixa manera que va estar ben present durant la campanya electoral, serà el dels models de gestió dels serveis públics i la col·laboració amb el teixit empresarial i social de les diferents ciutats i pobles. És un bon moment per demanar que aquest debat i els anàlisis derivats es facin sense caure en postures maniquees i discursos reduccionistes. Ben al contrari, seria desitjable que es tingui en compte una realitat present i consolidada com la que representen els models empresarials de l’economia social en la gestió dels serveis a les persones.  

De la mateixa manera que en el món de l’educació i en el sanitari, els serveis socials del nostre país tenen des de fa temps una important trajectòria en models d’externalització de la gestió de serveis socials de titularitat pública a empreses i entitats especialitzades. Parlem d’una pràctica iniciada per alguns dels primers ajuntaments democràtics que ràpidament es va estendre a la gran majoria dels serveis de les diferents administracions públiques. Aquesta modalitat de gestió ha esdevingut la base d’una part important del que avui coneixem com economia social i tercer sector, entitats i empreses que en forma de cooperatives d’iniciativa social, associacions o fundacions operen en el sector d’atenció de les persones. L’absència de lucre garanteix que, en el cas que la gestió generi excedents, aquests es reinverteixin en la pròpia activitat.

Es tracta d’un model en el que, sense renunciar a la titularitat i mantenint la responsabilitat i les obligacions pel que fa a definició i execució de polítiques públiques, els responsables opten per cedir la gestió a la iniciativa social a través de diferents opcions de cooperació público-privada com la concertació, el concurs o el contracte.  No és un model exclusiu de l’economia social. També petites i mitjanes empreses mercantils, així com grans empreses de serveis i multinacionals que han vist negoci en aquest tipus d’activitat, participen de la gestió. En aquest cas s’obre un altre debat, sobre el sentit que alguns facin diners a costa dels serveis socials.

L’externalització de serveis té uns quants detractors. Són posicions que defensen la gestió exclusivament des d’allò públic i només amb recursos i personal públic. Aquest posicionament, absolutament respectable, sovint es distorsiona amb visions interessades que equiparen externalització i privatització. I no, no és el mateix. La privatització dels serveis públics, molt utilitzada en altres sectors, implica que el govern o l’ajuntament es queda només amb un paper mínim de regulador i supervisor, renunciant a la titularitat i implicació en el servei prestat. Per contra, l’externalització, especialment aquella que compta com a partner amb cooperatives i entitats socials, garanteix a través de la vocació de servei públic i el sense afany de lucre la preponderància de l’interès general per sobre de l’interès particular d’accionistes i inversors.