I ara que arriben les vacances escolars, què?

Ja torna a ser a final de curs. Any rere any, quan comença el mes de juny a tots ens entren les presses perquè sembla que s’acabi el món. I comentem que el curs ha passat molt ràpid i que els nens i nenes es fan grans... Moltes vegades, fins i tot arribem força cansats i amb ganes de fer vacances per desconnectar i agafar forces renovades de cara al curs vinent. És lògic i normal tenint en compte els ritmes de vida tant accelerats que portem.

Però no podem oblidar una cosa: els processos educatius dels nostres infants, dels nostres fills, dels nostres alumnes... no s’aturen. Al llarg del curs, els nostres infants passen moltes hores a l’escola i hi ha moltes famílies que deleguen, quasi bé de manera exclusiva, l’educació als mestres. Gran error. De manera primordial i prioritària, l’educació dels infants correspon als pares i mares amb els que conviuen a diari. En tot cas, hi ha altres agents educatius que complementen i col·laboren en aquesta tasca, però sense suplantar als progenitors.

L’educació dels nostres infants no fa vacances. Aquest podria ser un eslògan perfectament vàlid per a ser conscients de què la vida no s’atura. Però creure’ns aquest principi i portar-lo a la pràctica comporta certes conseqüències.

En primer lloc, quan els infants acaben l’escola entren en una certa etapa de descontrol personal i grupal. Els horaris es tornen més laxes i deixen de banda les tasques ordinàries. Per tant, és important seguir fixant uns horaris, unes activitats i unes responsabilitats que permetin mantenir unes rutines i evitar la pèrdua dels hàbits adquirits al llarg de l’any.

En segon lloc, és molt important poder oferir als infants i joves determinades activitats que és difícil que puguin realitzar d’una manera relaxada al llarg del curs. Així, fer esport o realitzar un lleure educatiu són activitats que agafen un protagonisme rellevant en la seva vida en aquest període de l’any. Crec que és important destacar que aquests tipus d’activitats no les podem veure com un "aparcament de nens i nenes" quan no hi ha escola, sinó com una oportunitat per treballar actituds, relacions, valors... en continuïtat amb la tasca educativa realitzada al llarg de tot el curs escolar. És tan important l’educació en el lleure com l’educació a l’escola com l’educació en l’àmbit familiar. De fet, tot el procés educatiu té una continuïtat.

Finalment, les etapes de vacances escolars obren la possibilitat de relacionar-nos d’una manera diferent. Sense la pressió dels estudis i dels exàmens, les relacions humanes adquireixen un protagonisme nou. Podem conèixer a nous companys de vida, a nous monitors o educadors, a nous agents educatius que ens possibiliten obrir-nos a noves realitats. Aquesta obertura ens permet conèixer noves realitats, contextos socials i entorns naturals que suposen una entrada d’aire fresc en la nostra vida quotidiana i, de vegades, fins i tot monòtona.

Des d’aquí vull fer una crida a viure aquest moment de les vacances escolars com una nova oportunitat de creixement i maduresa personal. Està en les nostres mans saber-ho aprofitar.