La dignitat: un valor de les persones

Des del Treball Social un dels objectius és fer visible la tasca que fan els/les professionals del camp social i poder donar el reconeixement merescut de la professió.
Promoure la dignitat i el valor de les persones es relaciona amb el segon pilar de l’Agenda Global pel Treball social i el Desenvolupament social.

Des de Marea Taronja volem fer visible i denunciar la necessitat de polítiques socials que fomentin la dignitat de les persones, ja que actualment, sota l’excusa de la crisi, des de les administracions públiques s’està enderrocant una atenció des de la promoció i tornant a una atenció assistencialista que de bo s’allunya d’aquesta dignitat  i del poder que tenen les persones per generar el seu propi canvi. Un model que anava camí de ser obsolet, un model que les/els professionals del camp social han lluitat durant aquests darrers anys per treballar  aquesta promoció.

Que entenem des de Marea Taronja que és l’assistencialisme? Per nosaltres és fer les coses per l’altre sense involucrar el seu esforç personal, això ens fa entendre que l’assistencialisme no condueix a superar la pobresa perquè aquesta ha de contribuir a sentir-se responsable dels seus propis actes. Històricament, l’assistencialisme ha estat una forma de menysprear la dignitat de la persona.

D’aquí, de vegades la dificultat de la nostra feina, som facilitadors, promovem i fem crear les forces motivadores, les eines per aconseguir que la persona s’autorrealitzi sempre des del respecte i la confiança de les seves potencialitats. L’assistencialisme crea dependència, la promoció és l’ empoderament, crear xarxa, teixit comunitari, complicitats, relacions, compromís des del dia a dia al costat de la gent.

Les persones que es troben en un moment de pobresa tenen la convicció i l’esperança de resoldre els seus problemes, cal exigir a la societat espais adequats per fer-ho. Les expectatives i les relacions no es troben centrades en allò material, la persona ha d’assumir el camí a continuar per tant l’assistencialisme no ajuda a promoure la superació de la pobresa.

La visió és la promoció de la persona: la seva força i potencialitats, aconseguir una mirada esperançadora, positiva sense negar els problemes. La gent pobre no vol regals, volen oportunitats.

El debat intern dels treballadors socials gira entorn a l’assistencialisme versus promoció social, que segons Luis Barreiro  té quatre claus del perquè renaix “allò assistencial”: 
La immediatesa, no deixa de ser una economia de guerra: repartim menjar i vestit i abandonem els projectes de desenvolupament comunitari, per vèncer la pobresa cal innovar, dissenyar i executar, l’assistencialisme no ajudarà a vèncer les crisis, simplement les acompanyarà. La espectacularitat, parlaríem de l’ús lúdic de fer accions per recaptar fons /aliments: tot pels pobres però sense els pobres. La simpatia, perfila en la figura del voluntari com la essència de la solidaritat; és un repte ver visible les accions d’organitzacions que treballen per la integració social a la opinió pública. I, per últim, allò quantitatiu, les descripcions assitencialistes sempre es troben plenes de xifres... però mai de resultats!

L’assistencialisme tendeix a la fidelització d’usuaris, no a la liberalització de persones, per tant els professionals del treball social han de dissenyar i donar vida a projectes sense caure en contradiccions, fent visible la eficàcia i mesurar els resultats juntament amb les persones amb vulnerabilitat... per començar.

Prou de les engrunes del neoliberalisme, prou de privilegis d’elits minoritàries i, endavant als “drets a tenir drets”, dret a definir-los a partir dels valors i principis ètics, dret a definir prioritats cap a la realització i garantia de i per a les persones. 

No oblidem, els serveis públics són una garantia de drets dels ciutadans, i són les pressions ciutadanes, els moviments socials que es troben exigint una represa de l’obligació de l’estat a donar aquestes garanties i drets als ciutadans.

 Ara cal materialitzar les paraules en fets, i per això és necessari donar a conèixer el problema a la ciutadania, el compromís dels professionals del sector social i la voluntat política de donar les eines per evitar cronificar la pobresa i l’exclusió.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

chema calvin bunyola (illes balears)
1.
enhorabona pel teu article
nosaltres fem feina a l'àrea de salut mental, tenim el mateix problema, lluitam per l'empoderament ja que és ben cert que l'assistencialisme crea dependència i tira devers l'anul·lacio de la persona, però són idees que encara no estan assumides ni pels interessats ni pels propis activistes, potser perquè, almenys a les illes, encara es demana una xarxa assistencial adeqüada tant des de el punt social com sanitari
chema calvin
la nostra veu (http://nostraveubalears.blogspot.com.es/)
palma de mallorca
  • 2
  • 0

Comenta aquest article