Prefereixes una pensió segura abans que la possibilitat d’una feina?

Aquesta és una de les preguntes del qüestionari de motivació per al treball per a persones amb malaltia mental crònica elaborat l’any 1996 per Colis, Coy, Galilea, López i Pascual. Una pregunta que ens serveix d’excusa per debatre el tema de les pensions per a persones amb trastorns mentals greus.

Moltes persones amb malaltia mental crònica perceben alguna de les pensions contributives o no contributives de l’estat espanyol. Qualsevol persona que actualment està cobrant una pensió en motiu de la seva discapacitat ha de saber que, des del moment que es dóna d’alta a la Seguretat Social, es pot produir una nova valoració de la seva discapacitat amb la consegüent revisió de la pensió que tenia en el moment de contractació. Òbviament aquest factor fa tirar enrere moltes persones amb discapacitat de tipus mental que un cop estabilitzades i amb un seguiment mèdic adequat, tornen a estar en condicions de treballar de nou.

La discapacitat de tipus mental és molt diferent, per exemple, d’una discapacitat física. Una persona amb esquizofrènia, pot tenir èpoques d’absoluta incapacitat per a treballar, però pot recuperar-se, pot millorar la seva situació i pot estar en condicions de tornar a treballar al cap d'un temps. No totes les persones amb esquizofrènia poden aconseguir-ho, és cert, però sí un bon percentatge. Tanmateix, la por a perdre una ajuda que realment necessiten és molt forta i pesa més que no pas la possibilitat de tornar-se a sentir un contribuent, un treballador, un productor. Sobretot si s'han d'endinsar en un mercat laboral que s’ha tornat precari i mal remunerat i on els drets laborals s’han retallat junt amb els sous i les indemnitzacions.

Tot i que el treball és una font de recuperació personal demostrada i constatada en aquelles persones que pateixen problemes de salut mental i, tot i que la societat valora molt més les persones que treballen que no pas a les que no ho fan, hi ha moltes persones amb discapacitat mental crònica que decideixen no arriscar-se. Renuncien a treballar per no perdre poder adquisitiu ja que, en molts casos, les feines a les quals poden optar ofereixen menys sou que algunes de les pensions contributives que perceben. O, senzillament, per no arriscar-se a perdre una ajuda que després, si la feina no els va bé, els pugui ser molt complicada de recuperar.

Potser caldria alguna fórmula flexible que garantís, per aquest tipus de discapacitats concretes, la possibilitat de poder treballar en certes èpoques de la seva vida. Amb la seguretat, però, que si tornen els problemes de salut mental, també puguin tornar a percebre immediatament la pensió per la qual tenien dret en funció de les seves característiques i, fins i tot, que el temps contribuït pogués servir per augmentar la quantitat d’aquesta pensió.

És una proposta controvertida que en l'àmbit jurídic podria plantejar molts problemes, en sóc conscient. Efectivament, la proposta suposa la no equiparació dels diferents tipus de discapacitat, però crec que fer-ho, seria un avenç important en matèria d’integració laboral. Permetria, entre altres coses, que moltes persones amb discapacitat de tipus mental que actualment estan plenament capacitades per poder treballar, poguessin contestar que no, que no prefereixen una pensió segura a un possible treball.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Quico G. Girona
3.

Per demanar riscos individuals n'ha d'assumir l'administració, primer, en aquest cas l'Estat via la seguretat social. Sinó és com abocar aquestes persones als cocodrils. A part, que els mecanismes comunitaris estan precaritzats i això demostra quin és l'ordre de les prioritats per l'administració.
Salut!

  • 0
  • 0
Quico G. Girona
2.

Per demanar riscos individuals n'ha d'assumir l'administració, primer, en aquest cas l'Estat via la seguretat social. Sinó és com abocar aquestes persones als cocodrils. A part, que els mecanismes comunitaris estan precaritzats i això demostra quin és l'ordre de les prioritats per l'administració.
Salut!

  • 0
  • 0
Quico G. Girona
1.

Per demanar riscos individuals n'ha d'assumir l'administració, primer, en aquest cas l'Estat via la seguretat social. Sinó és com abocar aquestes persones als cocodrils. A part, que els mecanismes comunitaris estan precaritzats i això demostra quin és l'ordre de les prioritats per l'administració.
Salut!

  • 1
  • 0

Comenta aquest article