Assistència Sexual, una figura en construcció

L'Assistència Personal, us ho hem explicat moltíssimes vegades, no és un suport per a les famílies cuidadores, no és una altra figura cuidadora, ni educadora, ni integradora ni rehabilitadora. Per no ser, no és cap de les figures laborals que s'esmenten a la Llei de dependència, no és una treballadora familiar, no és un servei domèstic, ni és cap tipus de terapeuta. Hi ha persones que necessiten i escullen aquestes opcions assistencials o cuidadores, cosa que és coneguda i respectable.

Però els que ja portem alguns anys movent-nos en l'àmbit de l'Assistència Personal SUFICIENT, podem afirmar que aquest recurs no té res a veure amb els citats en l'anterior paràgraf. L'Assistència Personal SUFICIENT -incidim en la paraula 'suficient' perquè si no és suficient- no és només oferir assistència de tipus individual. L'Assistència Personal és un recurs econòmic individualitzat que permet la completa autodeterminació i emancipació. Amb aquest recurs et converteixes en personal, tal com va dir Soledad Arnau a la jornada de "Assistència Sexual, una figura en construcció" i compartim des de l'OVI.

Sense Assistència Personal, ets un objecte de cures. Et renten, t'alimenten, t'eduquen, et cuiden. Amb Assistència Personal SUFICIENT progressivament aprenem a cuidar-nos, alimentar-nos, vestir-nos, perfumar-nos, hidratar-nos, anar a, tornar a, etc., com fa qualsevol persona des de la infància i durant la resta de la vida. Amb l'experiència és com ens convertim en persones lliures, emancipades i segures.
Com serà l'Assistència Sexual? Doncs treballarem perquè sigui la continuïtat de l'Assistència Personal i perquè siguem les persones que requerim d'aquests recursos qui posem el límit entre els dos serveis. Com ho farem? Pactant, com ja ho fem amb els i les actuals assistents personals, provant, donant-nos temps per veure'ns en les diferents situacions i dialogant. Com més experiència, millor surten les posteriors entrevistes de treball, però tot i així no és fins que ens posem en marxa que veiem quant de a gust estem treballadores i contractants, i només sobre la base de l'experiència és que podrem fonamentar teories.

Des de l'OVI de Barcelona tenim clar que cal parlar de sexualitat com a necessitat bàsica d'autoconeixement i creixement personal. La sexualitat és un debat també polític i social, generador d'aliances i fortificacions. I, per descomptat, les discrepàncies sobre el que serà o pugui ser l'Assistència Sexual, lluny d'interrompre la reflexió i el debat, faran que poc a poc ens trobem més a prop de la nova figura emancipadora i alliberadora que situarà, a moltes persones independents amb necessitat d'assistència, en una posició més igualitària respecte a les persones que no necessiten d'aquests recursos empoderadors.