Temps de vacances. Aproximació a un estiu en un CRAE terapèutic

Quan arriba l’estiu, el CRAE canvia el ritme de vida. En el nostre cas, en tractar-se d’un centre terapèutic, encara més.

Així, el període de vacances el subdividim en 3 etapes.

La primera, de final de l'escola fins a la setmana del 15de juliol, ve a ser un procés de desacceleració. Es redueixen els horaris de les activitats a la meitat, aproximadament. Continua havent-hi aules i pretallers però amb el temps reduït, tant el matí com a la tarda. Mantenim l'horari d'esport, ara, però, més lligat a activitats aquàtiques, i d’activitats més lúdiques. També, òbviament, les d'higiene personal. Hi afegim el cinema a la fresca i alguna activitat més ludicofestiva. Alguns poden fer casal, colònies o activitats fora del centre.

Una segona etapa, del 15 de juliol al 15 d'agost, serien les vacances pròpiament dites. Aquí els horaris tornen a canviar. Comencen llevant-se més tard i les activitats són voluntàries. Amb els nois i noies que poden sortir, mirem de programar el que denominem sortides llargues. Passem gran part del dia fora, incloent-hi el dinar o el sopar, a la platja, a la muntanya, a algun parc aquàtic o en alguna festa major. A la resta al centre, organitzem un casal, piscina, televisió, ordinadors, música… mirem d'omplir el temps. Molts dels educadors ajuntem torns per poder fer les sortides; de no fer-ho així, no seria possible.

La tercera etapa, del 15 d'agost fins a l'inici de l'escola, ve a ser un període d’acceleració. Recuperem els horaris de la primera etapa.

El perquè dels processos de desacceleració i d’acceleració ve donat per l’experiència. Gairebé 3 mesos de vacances és molt de temps, i més per a aquests nois i noies que ja de per si són dispersos i els costa fer les activitats. Això feia que les vacances se’ls fessin llargues i el retorn a la normalitat era ple d'incidències.

A més dels horaris, també hi ha altres canvis significatius. La plantilla de professionals es veu alterada per les vacances. Tot i que sempre hi ha gent dels anomenats habituals, aquesta plantilla es veu complementada pels suplents; alguns que hi són tot l'any i d'altres que tenen poca o gens d’experiència al centre. Aquest fet també té força incidència. Per una banda, els nois i noies miren de conèixer-los i els posen a prova, tenen un magnífic ull clínic, mirant essencialment a favor d'ells. Per l'altra banda, en moments de crisi o de conflicte, la presència dels educadors de la casa els dóna seguretat i tranquil·litat; són els moments en què són més sol·licitats.

Així, el període de vacances esdevé un temps complex per la dualitat d'absència d'uns horaris i activitats rígides que els estructuren, i l'absència de referents clars, que els donen seguretat.

Malgrat tot, les vacances formen part d'una vida normalitzada que permet fer altres activitats i seguir altres ritmes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Roger molins de rei
1.

Pep una bona descripció del centre i de la seva quotidianitat.

roger llopart

  • 0
  • 0

Comenta aquest article