Ajudar o Compartir, Integrar o Incloure

Quan parlem de voluntariat, la major part de les vegades, aquesta acció va estretament lligada al concepte d’AJUDAR.

Les persones que s’adrecen a les entitats socials per portar a terme un voluntariat tenen assumit que el rol que desenvoluparan serà el d’ajudar, és a dir, assistir o auxiliar a qualsevol persona que necessiti d’una altra persona per a poder portar a terme una activitat.

No negaré, que l’acció de voluntariat en l’àmbit social implica donar suport a una persona o grup de persones que, degut a la seva situació de discapacitat o de manca d’habilitats, requereix d’algú altre per a poder fer front a alguna situació en concret.

Tot i això, el concepte “ajudar”, és extremadament reduccionista i limitant per a la persona que rep aquest suport, ja que les persones no haurien d’iniciar un voluntariat des d’una perspectiva de superioritat envers la persona beneficiària.

Fer de voluntari va molt més enllà, quan algú requereix d’un voluntariat, ens està obrint les portes de la seva vida, ens està permetent entrar en un context privat, el qual perdrà un dels seus valors principals, la intimitat. És per aquest motiu que, personalment, m’agrada més parlar de COMPARTIR.

Compartir, significa equiparar l’acció del voluntari a la necessitat del beneficiari, un beneficiari que ens permet formar part del seu PROJECTE VITAL i participar del mateix amb el seu consentiment.

Fer un voluntariat és el compromís de generar un impacte en la vida d’aquesta persona, d’enriquir-la i afavorir la seva INCLUSIÓ en el seu entorn més immediat, comunitat o societat.

En el voluntariat hi neix el canvi. I quan parlem de canvi, parlem de progrés, del benestar de TOTES les persones que formem part d’aquesta societat, i per benestar, entenem la millora de la qualitat de vida de la persona en els aspectes físics, psíquics i socioafectius.

El voluntariat és incloure a la persona i no integrar-la. Integrar-la voldria dir que la persona amb discapacitat s’hauria d’adaptar a la societat, incloure-la implicaria el dret a ser comprès en la seva singularitat i garantir que aquesta n’esdevingui part des d’un inici.


La societat s’ha d’ajustar a les necessitats de les persones, i no parlaré de persones amb discapacitat, sinó que parlaré de tenir en compte la seva diversitat, i satisfer les seves necessitats siguin quines siguin les característiques individuals.