Els riscos de la societat del rendiment

Tots recordem la imatge de Chaplin a la pel·lícula Temps Moderns (1936) on apressat en l’engranatge de les màquines expressava bé la condició del ciutadà de l’era industrial. On la disciplina, l’obligació de mantenir un ritme en la cadena de muntatge, acabava convertint la persona en una peça més de la màquina. Si aquella societat idealitzava el sentit del deure, l’actual ho fa del propi rendiment. Tenim com a màxima una exigència contínua i permanent de millora de nosaltres mateixos. El verb estrella és “poder”. Tot és possible si un ho vol.

No costa veure , com de manera progressiva, s’imposa el subjecte de l'autoexplotació. Ser lliure cada cop s'apropa més a: ser lliure per autoexplotar-se. Però davant de l’imperatiu: “has de poder” ens trobem que no sempre es dóna l’èxit. També ens trobem nombroses persones literalment es trenquen davant un ideal impossible d’abastar.


Justament d'això tracta l'exposició Indisposició general. Assaig sobre la Fatiga que podem anar a veure al Centre d'Art Contemporani Fabra i Coats. En la seva presentació Martí Peran explica el pas del capitalisme industrial que produïa mercaderies al capitalisme postfordista, que s'orienta a produir subjectivitats. Allà hi podem trobar l’obra d’Erik Beltran: I am What I am (2015) on un conjunt de circumferències representen un jo en el que cada cercle proposa generar noves plusvàlues del subjecte. On cada persona és un element mobilitzat pel capital en competència constant amb els altres elements.

Podem dir que ens trobem en una societat del rendiment, de l'esgotament i de la competència. Una societat on l'individuo esdevé un subjecte aïllat. Tancat en ell mateix. Concentrat en poder extraure de si mateix allò que li generi més valor en el mercat. En competència amb els altres. Unes condicions que fan difícil generar un "nosaltres" i per tant pensar en l'acció comú. Segurament cal des de l’acció educativa llegir atentament aquests moviments i ser més crític a l’hora de definir algunes de les nostres propostes d'acció sovint massa seduïdes per la lògica de maximitzar el rendiment.