Treballar a un recurs residencial o a casa de l’altre


Les persones tenim accés a diferents tipus d’aliments, de fet, tots mengem cada dia, però no significa que ho fem correctament i és per això que hi ha tantes campanyes i formacions sobre alimentació saludable. Això és el que expliquen els arquitectes Monteys i Fuertes a “Casa collage”(*) (2001).

Utilitzen aquest exemple per explicar que això de viure en una casa o habitar-la també es pot ensenyar perquè, com el menjar, es pot fer de moltes maneres. De fet, expliciten al llarg de textos i conferències la diferència entre la manera de veure una casa des del punt de vista purament de vivenda o, amb més matisos, de llar.

Existeixen molts usos del llocs on vivim, i fins i tot entre els mateixos professionals que treballem en aquests tipus de recursos l’us de l’espai on anem a dormir (si és que ho definim com casa nostra) és molt dispers.

Hi ha persones que casa seva representa l’espai de màxima representació per al ell mateix perquè l’habita modelant i decorant els diferents espais de tal manera que té un nivell de personalització molt elevat. Però també hi qui pensa que casa seva únicament és un espai cobert on poder dormir amb certa tranquil·litat sense que hagi de ser un espai essencial on habitar, simplement és un lloc de pas durant el dia i el centre de la seva atenció està més fora que dins.

Malgrat la disparitat de visions, això no treu que habitualment busquem a les nostres cases un lloc de seguretat i fins i tot un lloc on pugui decidir si vull tenir una estona de tranquil·litat i fins i tot un espai de silenci en totes les seves definicions. Silenci no és únicament allò contraposat al soroll, si no que pot incorporar factors de reflexió i de trobada amb un mateix. En general, molts dels professionals que hi treballem en aquests recursos estaríem d’acord en que aquest seria un dels valors importants de casa nostra.

Evidentment no son pocs els professionals que viuen en col·lectivitat amb diferents fórmules. Però ni tan sols els pisos compartits tenen les mateixes regles entre uns i altres. De fet, la majoria son diferents dels altres i responen a una manera concreta d’habitar un espai. N’hi ha que estan formats per cases en formes d’habitació on dintre hi ha tot el necessari per viure. Però n’hi ha d’altres que de forma clara tenen espais de transit i que donen lloc a habitacions més obertes que, en aquest cas, no responen a aquesta idea d’ habitació/casa.


No deixem de banda la idea de que la manera de viure en un espai determinat ha canviat al llarg de la història. Però que actualment és un d’aquells drets trepitjats per un sistema que no els pot garantir en massa situacions. Un dret pràcticament situat en molts casos a l’alçada d’un luxe.

En tot cas, potser, la manera d’entendre els espais on vivim poden tenir un lligam important en el disseny que fem dels diferents recursos residencials on treballem. Potser estaria bé posar en comú algunes d’aquestes qüestions i parlar-ne. Diuen Monteys i Fuertes que la casa és una qüestió dels arquitectes, els que les dissenyen, però també dels que les habiten. Així doncs, caldrà posar cert ordre en aquestes qüestions els que dissenyem els projectes i els que els habiten.

______________________________

(*) Monteys, Xavier; Fuertes, Pere. (2001). Casa collage. Un ensayo sobre arquitectura de la casa. Ed. Gustavo Gili. Barcelona

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article