Vida Independent és un model polític molt senzill d’aplicar


Fa dies que hauríem de tenir aquest article escrit. Vam quedar que redactaríem una Crònica de la IX Marxa per la Visibilitat de les Persones amb Diversitat Funcional. En principi, hauria de ser una feina senzilla, ens agrada escriure, a mí m’agrada. Però, m’agrada escriure, quan puc compartir per construir i/o per remoure consciències . Ho fem? , aconseguim arribar-vos al cor? Segur? I, llavors, perquè no es compleix la Convenció de l’ONU dels Drets Humans de les Persones amb Diversitat Funcional? Si ens llegiu, com és possible que l’Assistència Personal sigui encara per les administracions polítiques un assumpte de màxim secret, enfront a les bondats que es venen sobre les institucions penitenciàries, gens emancipadores i respectuoses amb l’individu? Sí, quina pregunta més llarga i quantes preguntes!!

La IX Marxa va ser un èxit, els mitjans de comunicació no ens van donar suport, però va ser un altre gran èxit del Moviment de Vida Independent. Ens vam reunir persones de totes les comunitats espanyoles, de diferents col·lectius en lluita per un món més respectuós. Vam recórrer carrers del centre de Madrid cantant i cridant diferents consignes. Vam llegir el manifest, vam menjar i ballar. Va ser una gran Marxa.   

Voldríem professionals competents que coneguessin les nostres realitats. Voldríem que tots els nens, adolescents i joves creixessin tots junts i que des de la convivència es pogués acabar amb els falsos mites i prejudicis insostenibles, com és el de la Dependència. Ens dieu dependents i us creieu independents, però el cert és que no hi ha ni un vosaltres ni un nosaltres. Som éssers socials, tots. Som interdependents. Depenem els uns dels altres o, és que munyiu la llet que beveu cada dia o planteu les verdures o llegums que mengeu cada setmana? Us imagineu caminar peus nus, perquè només fessin sabates del 35? No arribaríem massa lluny i sen’s farien úlceres als peus!!

Vida Independent és un model polític molt senzill d’aplicar, simplement es tracta que se’ns vegi i se’ns reconegui com el que som: éssers humans heterogenis, monstres? 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article