El mínim comú denominador


Tot va començar el mes de desembre de 2013, quan la Junta Directiva de La Confederació va acordar promoure una acció conjunta amb tots els agents interessats en la millora de la contractació pública de serveis d’atenció a les persones: Tercer Sector Social, sindicats, organitzacions empresarials i col·legis professionals.

Una convocatòria de reunió, un primer document de treball i poques setmanes després ja estàvem tots al voltant d’una taula amb l’objectiu de dialogar, sumar esforços i provar de construir un marc d’actuació conjunt d’incidència política en aquest àmbit.

Val a dir que cert escepticisme planava sobre la iniciativa: seríem capaços de posar-nos d’acord agents tan diferents i sovint incomunicats? Havíem d’intentar-ho. Estàvem convençuts que, malgrat les dificultats, el resultat valdria la pena i reforçaria la feina que veníem desenvolupant des del Tercer Sector Social.

Conscients de la diversitat d’interessos, de seguida vam tenir clar que si volíem arribar a bon port calia treballar en base a l’estratègia del mínim comú denominador: construir a partir d’aquells elements que podien ser assumits per totes les parts i renunciar a aquells que ens haguessin portat a confrontar-nos. I així ho vam fer.

Dos anys després, aquell procés impulsat per La Confederació ha tingut tres moments clau: en primer lloc, la signatura de l’Acord per a l’impuls de la millora de la contractació pública de serveis d’atenció a les persones entre patronals, sindicats, col·legis professionals i Tercer Sector Social el mes de Juliol de 2014; la presentació de l’Acord al President de la Generalitat de Catalunya el mes d’octubre de 2014; i la signatura el passat dia 11 de desembre de 2015 del Codi de Bones Pràctiques de contractació pública de serveis d’atenció a les persones per part de la Generalitat de Catalunya i les organitzacions signants d’aquell primer acord, fruit d’un Grup de Treball liderat per l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (Departament Presidència).

Ho hem aconseguit. El mínim comú denominador ens ha portat a recórrer un camí que ha anat probablement molt més enllà del què inicialment imaginàvem. I això no hagués estat possible sense la determinació de La Confederació, i la generositat de tots els actors. El resultat ha valgut la pena, perquè hem aconseguit involucrar als diferents agents i a l’Administració Pública al voltant d’un document pioner que recull bona part de les qüestions que veníem reclamant des del nostre sector per millorar la contractació pública i garantir la qualitat i sostenibilitat dels serveis públics d’atenció a les persones. Entre d’altres:

- Reconeixement de la transversalitat dels serveis vinculats a l'atenció a les persones, quedant reflectida en un àmbit objectiu del Codi suficientment ampli i revisable.

- Determinació del pressupost de licitació tenint presents els costos directes i indirectes, així com explícitament els costos salarials derivats del conveni sectorial corresponent.
- Millora dels procediments relatius a la subrogació de personal.

- Limitació explícita de les millores contractuals com la inadmissió, per exemple, de millores consistents directa o indirectament en hores de servei sense cost.

- Recomanació que el preu no tingui un pes específic superior al 40% i que la fórmula per la valoració de les ofertes econòmiques eviti que diferències poc significatives en el preu es tradueixin en puntuacions notòriament desproporcionades.

- Consideració com a paràmetre objectiu per valorar les ofertes anormalment baixes o desproporcionades, la indicació d’un preu inferior als costos salarials mínims per categories o grups professionals segons el conveni laboral vigent, que haurà d’estar degudament identificat en els documents reguladors de la contractació.

- Inclusió de la valoració de les propostes en dues fases de forma eliminatòria, eliminant en un primer moment les que no arribin a un llindar de qualitat tècnica suficient; evitant que una mala proposta d’intervenció pugui resultar adjudicatària per un baix preu.

- Foment de l’estabilitat d’aquesta tipologia de serveis especialment sensibles, recomanant que els contractes de serveis d'atenció a les persones tinguin la màxima durada possible.

- Compromís de totes les parts per difondre el Codi a totes les administracions públiques catalanes per tal que pugui ser assumit com a propi i anar estenent les bones pràctiques.

Fins aquí hem arribat amb l’estratègia del mínim comú denominador. Prou lluny. Però això no vol dir en cap cas que renunciem a treballar per a tot allò que ens és propi com a Tercer Sector Social, al contrari. Ara tenim un molt bon punt de partida per seguir incidint política i socialment per la defensa d’un model de col·laboració entre el sector públic i la iniciativa social en la provisió de serveis d’atenció a les persones. Un model que es desenvolupi des de la no lucrativitat i des d’una perspectiva d’inversió social, revertint l’impacte i els beneficis en els propis serveis, col·lectius i comunitat; un model que doni resposta a les necessitats socials; un model capaç d’articular-se a partir del teixit social preexistent, afavorint la creació de capital social i el desenvolupament comunitari.

En definitiva, seguirem treballant per aconseguir un marc de contractació pública al servei de les persones i d’una economia més social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article