La Projecció. Més enllà d’un mecanisme de defensa


Amb data 7 de maig de 2015 escrivia aquí mateix en relació al concepte “atractor educatiu”. En aquell article apuntava la idea sobre aquest concepte, i ara m’inspira a continuar omplint-lo de contingut.

Tal i com apuntava, i com a resum de l’anterior article, l’atractor educatiu és aquell professional que té la valentia d’iniciar-se en el camí de l’autoconeixement i cultiu del món intern, amb l’objectiu de “ser més un mateix”, o dit més poèticament “saber estar amb un mateix en Amor”. A la vegada que es projecta en el món extern des d’aquest contacte amb la seva part més humana i íntima.

I, precisament per estar més a prop del seu propi nucli intern (o centre de gravetat permanent com deia la cançó de Franco Battiato), pot relacionar-se amb els altres (especialment infants i adolescents) des de la calma, serenitat, pau, alegria i harmonia. També més en contacte amb les seves carències, dificultats i necessitats més profundes. Per tant, sent més íntegre, humil i honest.

Sens dubte, aquest estat de connexió amb un mateix, genera atracció en els altres, perquè a totes les persones (o gairebé totes) ens atrauen els estats vibratoris coherents i harmònics, tal i com ho expliquen les teories dels camps i la ressonància mòrfica, i que per altra banda en més o menys mesura podem comprovar en pròpia experiència. Així doncs, crec que pot ser interessant escriure en relació a alguna eina que sigui útil i un bon punt d’inici en el camí de l’autoconeixement i que ens porti a ser millors persones i en conseqüència, millors professionals.

La projecció com a mecanisme de defensa

Es sabut, des de l’àmbit de la psicologia, que la ment humana “egoica” utilitza estratègies, generalment inconscients, per fer front a la realitat i al intent de mantenir la imatge creada d’un mateix. De manera que, tot i que els mecanismes de defensa esdevenen una protecció d’aquesta estructura i per tant garanteixen la seva supervivència, a la vegada limiten la consciència, dificulten el coneixement i el creixement d’un mateix.

La projecció doncs, com a mecanisme de defensa de la psique, consisteix en “posar a fora el que realment és a dins”, veient en els altres allò que és nostre.

Principalment projectem aquells aspectes que sovint porten una càrrega emocional no integrada (mal anomenada negativa), com la ira, frustració, tristesa... De tal manera que en una situació concreta en la qual el cervell activaria alguna d’aquestes emocions, automàtica i inconscientment es desperta el mecanisme de defensa i permet desactivar l’emoció o el pensament associat.

En el cas de la projecció, l’emoció la posem envers algun objecte o subjecte extern. Un exemple simple pot ser quan considerem a una persona amb algun tret negatiu com pot ser egoisme, orgull, vanitat, etc.. El que realment està succeint és que no estem reconeixent el nostre propi egoisme, o l’orgull o la vanitat que ens atrapa.

La projecció com a eina de creixement personal.

Un aspecte bàsic en el camí de l’autoconeixement fa referència a l’assumpció de les pròpies emocions i dels propis pensaments. Així doncs, fent de les dificultats oportunitats per créixer, podem utilitzar el mecanisme de defensa de la projecció per conèixer aquells aspectes que no tenim resolts en nosaltres.

Cada pensament, emoció i/o acció necessita i utilitza un nivell concret d’energia. Energia que en la majoria de situacions la posem en jutjar, criticar o fins i tot en culpar als altres. I realment el que està succeint és que ens “desperta” quelcom emocional dins nostre.

Si som capaços d’observar allò que se’ns desperta en el precís moment en que es manifesta, l’energia que utilitzaríem en culpar a l’altre, queda disponible per prendre consciència i acceptar la nostra carència o dificultat. En realitat, aquest excedent d’energia és la que ens permet créixer.

Aprofitem doncs, totes aquelles situacions personals o laborals en les que existeixi una relació amb una altra persona per “observar i prendre consciència” d’allò que ens desperta dins nostre aquest contacte. Podem aprofitar, per exemple, el tracte amb els propis usuaris, pacients o alumnes, segons l’àmbit de treball en el que estem.

D’igual manera, poden practicar-ho les mares i pares en la relació amb els seus fills. Si es disposen a “observar-se” podran comprovar com allò que els molesta de les seves filles i fills pertany en realitat al seu món intern: en molts d’aquests casos són carències emocionals i afectives fruit d’aspectes no resolts amb els propis pares (els avis dels fills).

Mica en mica, fruit d’aquesta pràctica tan saludable, les relacions milloren, són més netes i honestes, la comunicació és molt més fluida, lliure de judicis i, com a regal, menys tensa emocionalment. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article